Afers Socials va intervenir per ajudar 1.400 famílies

L’àrea dels ministeri d’Afers Socials desplegada en les diferents parròquies, l’anomenada d’atenció a les persones i les famílies, que suposa el nivell bàsic d’intervenció, va tractar l’any passat 1.399 expedients per problemàtiques majoritàriament econòmiques (28%), de tipus personal o familiar (23%), relacionades amb els estudis (21%), laborals (12%) i d’habitatge (8%). Aquestes últimes suposen una crisi que afecta un ampli espectre de la població, els casos més severs. Els de persones desnonades, que viuen en pensions, en habitacions rellogades o amuntegats en pisos, o els que perden el pis per la modificació de les condicions de contracte i qui té serioses dificultats per trobar on viure. Mig miler d’actuacions que es recullen en els dossiers oberts a les 1.399 famílies que, de mitjana, segons la informació recollida en la memòria del departament, pateixen més de tres dels grans problemes alhora: poden no tenir ingressos en perdre la feina i viure en un allotjament en condicions precàries. Els nuclis familiars atesos suposen un total de 2.120 persones i 207 eren infants menors de 10 anys. Les xifres són inferiors a les del 2021, quan es van atendre 1.656 famílies.

L’informe de l’àrea social indica que en relació amb la problemàtica econòmica, tenir uns ingressos per sota de l’anomenat Llindar de Cohesió Social (LECS), que estava fixat en 1.201 euros el 2022, és la situació més estesa entre els nuclis familiars tractats. Però també es van fer al voltant de dos centenars d’intervencions per casos amb absència total de recursos econòmics o insuficents per cobrir les necessitats bàsiques.

L’altra gran problemàtica més estesa és la d’índole personal o familiar. Van superar els dos centenars d’intervencions els indicis o constatació de violència de gènere, les expulsions del país, problemes derivats de la sobrecàrrega familiar o de tenir persones dependents a càrrec o d’una mala relació familiar.

La problemàtica laboral essencialment fa referència a la falta de feina però es va actuar en 16 casos de treball sense papers. I la dels estudis a problemes de conducta, dificultats en l’aprenentatge o casos d’assetjament.

Quant a l’habitatge, l’informe destaca “la tendència a l’alça” de les dificultats derivades de l’alt preu del lloguer, que s’estén a tot el país i no sols a les parròquies centrals, i remarca que creix la problemàtica derivada de persones que viuen en allotjaments tipus pensió de manera permanent. Els treballadors socials van comptabilitzar una norantena d’actuacions per pèrdua de l’habitatge per canvis en el contracte, una cinquantena per situacions d’amuntegament a les llars i 34 per desnonaments. Es van comptabilitzar 21 intervencions en famílies que dedicaven més de la meitat dels ingressos al lloguer.

Els equips de treballadors socials també atenen les dificultats derivades de problemàtiques de salut a la família, com ara discapacitat, malalties agudes o addiccions. Són el punt que informa i orienta sobre els diferents recursos d’atenció social, el que detecta situacions de risc o exclusió i promou accions per revetir-les i el que activa ajuts o prestacions. Els qui més s’adrecen són persones soles (llars unipersonals) que representen el 41% dels expedients oberts i famílies monoparentals, que són el 31%. Es destaca la major vulnerabilitat d’aquestes llars amb només un adult a càrrec de menors. I l’estadística també reflecteix que els usuaris són majoritàriament andorrans o residents de llarga durada. Dels 2.120 atesos,730 han viscut sempre a Andorra i 575 ho han fet durant més de 20 anys. Només 35 portaven menys d’un any al país.

Alguns dels expedients s’arrossegaven des de l’any 2021. Eren 793 mentre que 536 es van obrir el 2022 i els 70 restants responien a problemàtiques tractades abans i que l’any passat es van reobrir de nou.

UNA TRENTENA DE CASOS URGENTS

El Servei d’Atenció Immediata (SAI) atén els casos que requereixen suport social urgent. Durant l’any passat va tractar 32 expedients i quatre de cada cinc corresponien a persones que mai havien estat ateses per Afers Socials. En trenta dels casos es requeria ajut per cobrir necessitats bàsiques de subsistència. Es tractava majoritàriament d’usuaris amb poc arrelament: 8 eren il·legals, 20 feia menys d’un any que hi residien, tres eren nascuts al país i el darrer hi vivia des de feia més d’11 anys.