“La gent no és conscient del que publica a internet”

Jordi Llobet és l’únic investigador privat titulat del país i, a banda de les seves investigacions, també advoca per promoure la seva feina i donar-la a conèixer. Recentment, ha obert un canal de WhatsApp i Telegram sota el nom Andetectius per compartir totes les novetats del sector.

En què consisteix la seva feina?

A ajudar els clients, ajudem empreses que poden voler un cert tipus d’informació que li pot anar bé per un procés judicial i moltes vegades també és per casos particulars, ja siguin infidelitats, control de menors quan poden tenir problemes d’addiccions o cobrament de deutes.

Quin procediment segueix?

Primer fem una comprovació que la informació que diu el client és certa per evitar casos d’assetjament i de maltractament. Busquem demostrar la legitimitat de la relació. Un cop s’acorden els termes, es demana fotografies de l’investigat, les rutines que poden seguir i a partir d’aquí començar la investigació.

Creu que la gent no valora prou la seva privacitat?

Totalment, si la gent fos conscient de la informació que publiquen voluntàriament a les xarxes, és exagerat. De vegades ja no és publicar-ho voluntàriament, però pots estar subscrit a qualsevol pàgina web o servei digital i, si aquell servei és hackejat i es publica la informació, encara que sigui a la dark web, aquella informació es pot trobar.

Si troba alguna cosa il·legal, com procedeix?

Sempre ho comuniquem a la policia. Ni que sigui de la nostra investigació o que ens ho trobem de passada. Nosaltres no som ni policies, ni justiciers, ni res. Sempre ho passem als cossos de l’autoritat.

Algun cop ha estat en perill durant les seves investigacions?

Quan treballàvem a Espanya sí que hem hagut de fer investigacions a barris perillosos, on hem de passar hores. Algun cop també hem rebut alguna amenaça, però intentem sempre calmar la situació i marxar a la que puguem.

Alguna altra anècdota que vulgui destacar?

Ara hem acabat de fer una investigació que gràcies a aquesta, potser reobre una causa a la Batllia, ja que no s’havien trobat més proves i ens van autoritzar a investigar i hem aconseguit més proves i estem pendents de si podem obrir el cas de nou.

Algun cop s’ha negat a acceptar un cas?

Si la persona que ens vol contractar no ens dona confiança, o veiem que la informació no és certa o pot tenir un fi diferent al que ens diu, no fem la investigació. Casos d’aquests ens els podem trobar 1 o 2 cops a l’any.

Quins casos són els que més l’omplen?

Quan algú ens contacta és perquè té una necessitat. Llavors, poder trobar la informació que necessiten i veure que allò els ajuda, és una sensació increïble.