El poble, reunit

Déu vos guard. Ja em trobo millor, gràcies per l’interès, a punt per fer vida normal –si és hi ha alguna vida que en sigui, de normal (els asseguro que la meva no n’és gaire). Passa que, durant els dos dies que he estat pioc, he crescut gairebé un pam, i si ja tenia una alçada considerable abans respecte a la mitjana sapiens, imagineu-vos ara, que els peus em surten del llit i perquè no pengin hi he de posar un puf. Però el que està fet, està fet. Surto al carrer carregat d’energia positiva i determinació. Primera sorpresa del dia: el clípol –que començava a tenir problemes d’estabilitat molecular– s’ha acabat desintegrant aquesta nit passada i ha estat substituït per un Fargo, vehicle polivalent i llustrós, però que no té direcció assistida ni sensor d’aparcament. Els inútils d’Intendència m’han dit que o era el Fargo o bé un Ferrari 488 Spider de segona (o tercera) mà, que es veu que n’hi havia un d’oferta, però els he dit que per aquí no hi passo.

Avui m’he atrevit amb un bany de masses. La primera setmana ha estat d’aclimatació i d’ajustament de la biota intestinal, que tenia una mica revolucionada amb el canvi d’aigües. Ara tot està equilibrat i toca anar a una reunió de poble. Els tirans del Directoriat em suggereixen que vagi a la que els d’Enclar fan a l’Enclau, a Santa Coloma, en una feliç coincidència onomàstica. Obedient, em presento puntual a l’hora acordada, que són les sis de la tarda. Al local hi ha un parell d’animades partides de botifarra, que es confirma com l’esport nacional de les Valls. Ara que he assimilat el mecanisme del joc, m’hi posaria amb molt de gust, però amb la memòria hiperfotogràfica amb què m’ha dotat la natura els guanyaria, i no em semblaria just.

Com a bon observador, m’atanso a un parell de petits conciliàbuls i paro l’orella a les converses prèvies sobre aritmètiques electorals. Potser tenen informació privilegiada. Hi ha preguntes que floten a l’aire. La batalla d’Ordino. Què passarà a Sant Julià? Quin serà l’efecte Tu Tries sobre el resultat final? Ah, misteri. Una altra: quin serà el comportament de l’elector disconforme a Canillo? Vot blanc, vot nul o abstenció? L’acte és breu, per sort, perquè fa calor i per damunt de vint-i-cinc graus la pell se’m torna de color blau. Es fa una proclama d’orgull santcolomenc i una breu però entusiasta exhibició de programa. Tenen inputs positius i la sensació que estan fent bona campanya. Els candidats diuen que han vingut a recollir els neguits del poble. Les marquesines de l’autobús, per exemple, que es renoven a un ritme lentíssim, com si fossin estacions de la Xarxa Universal de teletransportació. Nen –diu una padrina– ho vas fer molt bé al debat. Dades i problemes. Hi ha 83 kilòmetres de carrers a la parròquia, que deuen ser 166 de voreres. Gran patrimoni i també benzineres. La gent gran vol viatjar. Algú pregunta sobre l’origen de la sopa d’all. I arriba el gran moment que tots esperàvem: l’hora del berenar: coca, cava o corpinnat o xampany (soc incapaç de distingir-los) i sucs de fruita. Me n’abstinc, perquè em passa com amb la canalla, que els sucres a la tarda em sobreexciten, i només em faltaria això. Però en una horeta curta ho hem enllestit. Així fa de bon treballar.

CANIS LUPUS

Els quissos, i les seves dejeccions i deposicions, han estat protagonistes de la campanya. Tothom vol parcs on puguin córrer i més pipicans –unes infraestructures d’una sordidesa indescriptible. La gossada, per sort, no vota.

XARXES SOCIALS

DAVID PEREZ CASAS

Totes les propostes són benvingudes, però titllar de “pedra a la sabata” “que incomoda” la part alta d’Escaldes no em sembla just ni correcte, DA style? A @Consens_ee creiem que serà un punt d’atracció turístic i un referent.

DELFÍ ROCA

Avui, 11 de desembre, celebrem el Dia Internacional de les Muntanyes. Malgrat trobar-nos en un període electoral, els partits polítics semblen oblidar-se del canvi climàtic com a tema central.

MIQUEL CATALÀ

Comparant les llistes actuals amb la del 2019 m’he adonat d’un nom: Antonio Miralles, qui al 19 es va presentar a And. la Vella i ara vol ser cònsol de Sant Julià, sens dubte el gust a la cadira i el poc amor a la parròquia és impressionant.

JAN ARIMANY

Pot ser que a les comunals voti un partit amb qui a priori no comparteixo ideologia perquè no aplicarà una taxa que em sembla injustíssima, per petita que sigui? Pot ser.

SANDRA TOMÀS MAROT

Sabies que el comú e-e ha fet les inversions al final del mandat, de manera que la despesa es trasllada al mandat següent? Per exemple, 7M € a Caldes, una instal·lació artística de tubs i aixetes gegants.

RAMON TENA

La crítica és absolutament necessària. I molt útil quan va acompañada de propostes. De qui es presenta com a alternativa al comú esperaria que més enllà de queixar-se proposés un projecte.

PERE MOLES

Reduir deute és fàcil quan s’inverteix poc. La clau és equilibrar les finances sense sacrificar projectes essencials.