Teràpia de parella

Sempre que em diuen que una parella es divorcia, penso el mateix: “I tan bé que se’ls veia, junts!” Ja saben que això és un tòpic barat com un altre, com quan detenen un terrorista i el veí de sota diu allò típic que “quan baixava a tirar les escombraries, sempre saludava”. I tan bé que se’ls veia, junts, pensava Andorra quan miraven a la Massana, i quin disgust que ens vam endur quan vam veure les llistes separades... I ara, què? Haver de decidir entre el papa i la mama, entre el pernil salat i el fuet, entre Pal i Arinsal.

Però ahir, per moments, tots vam pensar que la separació definitiva no es consumaria. I és que Sansa i Forné semblaven la típica parella en crisi que s’ha tirat els plats pel cap i ha començat a dormir en habitacions separades, però que encara viu sota el mateix sostre i no ha fet el pas de repartir-se la discografia de Chayanne edició deluxe que van comprar en una gasolinera de mala mort durant la seva lluna de mel.

La presumible reconciliació pensàvem que vindria de la mà de programes força similars i d’idees nascudes a la mateixa casa comuna. La candidata Sansa no es va estar de repetir-ho: si tu seies en aquella taula, Guillem; si tu estaves en aquella comissió; si vas aprovar-ho també tu, això; no recordes que vam tirar-lo junts, el color de les parets del menjador tornant d’aquelles vacances a Cambrils?

Però com en tota teràpia de parella, també van sortir els retrets, i és que per Sansa el conseller Forné no havia estat prou diligent al llarg dels darrers quatre anys en deixar clara la seva postura per escrit en acta i a més havia tingut la desídia d’abstenir-se en la compra d’un pessebre! Si l’esperit nadalenc no salva l’amor ja no ens queda res, amics.

I Forné tampoc se’n va estalviar, de retrets, sobretot amb relació al creixement i a la construcció desmesurada. Tan forta va la cosa a la Massana que es veu que el conseller sortia amb depressions de cavall i tot de les comissions d’urbanisme! A mi quan en setmanes d’eleccions se m’acaba el cavall també m’agafen unes depressions de l’hòstia, perquè això sense una mica de vitamina entre els dits del peu no hi ha qui ho aguanti, la veritat.

Però al final, ja sigui perquè compartien idees o perquè se les han copiat (depenent de quin dels candidats fessin cas...), tots dos van coincidir a dur a terme quelcom que s’ha convertit en el mantra de la política parroquial: els estudis de càrrega. Mira que n’hem sentit a parlar! Dia rere dia els polítics diuen que faran estudis de càrrega, no sé si pels límits de creixement demogràfic o per saber fins a quant arriba a suportar la població aquest ritme de debats comunals que són més difícils d’empassar que els ossos de la vedella i en els quals surten reiteradament els mateixos temes.

Uns temes, val a dir-ho, que quan no són els polítics que els treuen són els mateixos ciutadans que decideixen posar-los sobre l’arena del debat. No sé si realment Andy Warhol quan va dir allò que en el futur tothom es mereixia uns minuts de fama pensava específicament a sortir per la tele andorrana a preguntar sobre el coi de voravies o els llocs per passejar el gos... És que fins i tot al moderador li costava d’aguantar-se el riure, home!

Estic ben segur que com jo, molts de vostès passen el debat mirant el temporitzador dels candidats: aquells set minuts que tenen per bloc es poden fer més eterns que travessar la Massana un dia de pont a Espanya, amb nevada i cotxe avariat a la Serra de l’Honor. Cada segon que desapareix d’aquell cronòmetre és una victòria contra el tedi absolut i ens acosta una mica més a l’anhelat dilluns 18!

Però tornant a la qüestió que ens ocupa: hi va haver reconciliació? Podem preveure un pacte per a quatre anys més després de la teràpia de parella d’ahir? Doncs vam estar a punt: que si jo xerro molt, però avui estàs xerrant més tu (i un somriure), que no et preocupis, que amb això no et portaré la contrària...

Però aleshores, el terapeuta-barra-moderador que conduïa la sessió per al retrobament va decidir treure el tema de l’heliport. Pim pam! Mira que s’ha de tenir poca mà esquerra, tan bé que anàvem! I clar, ja es poden imaginar que tocant el moll de l’os en el darrer minut allò ja no hi va haver qui ho arreglés i al final un al llit i l’altre al sofà, i l’un i l’altre començant a pensar seriosament quins discos dels grans èxits de Chayanne s’endurien al seu nou pis de solter...