Compte enrere pel referèndum

La negociació formal entre Andorra i la UE es va iniciar el març del 2015. Andorra patia una crisi financera sense precedents amb la intervenció de BPA, mentre que Europa rebia la major onada de refugiats de la història provinents de Síria, l’Iraq i l’Afganistan. Al llarg d’aquell any, Brussel·les també hauria d’administrar el Brexit amb la sortida d’un dels estats de referència –el Regne Unit– després d’un referèndum. Són tres elements, directament o indirecta, molt presents en l’imaginari de la delegació andorrana que ha negociat l’acord d’associació. La caiguda del banc i la covid, després, van ratificar el Govern de la necessitat de disposar d’una xarxa de protecció per afrontar situacions límit. Una protecció que el paraigua de la Unió Europea podia aportar, però que en cap cas havia de suposar la renúncia d’un model migratori d’èxit basat en les quotes, una de les claus del creixement sostingut del país en les darreres sis dècades. I, com en el cas britànic, l’executiu també ha volgut donar a la ciutadania la paraula final, tot i que espera un desenllaç molt diferent.

En aquest context el Consell Europeu, un dels màxims òrgans decisoris de la UE, va donar l’OK a l’inici de les converses amb Andorra, Mònaco i San Marino, i va mandatar la Comissió Europea perquè se’n fes càrrec. Vuit anys i mig i 49 sessions de negociació després, i ja sense els monegascos, la Comissió ha tornat amb els deures fets. El vicepresident, Maros Sefcovic, que ha liderat les converses, va comparèixer ahir davant el Consell d’Afers Generals, format pels ministres d’Afers Europeus dels estats membres, per presentar el contingut del’acord amb els dos petits estats. Aquest òrgan prepara les trobades del Consell Europeu, la darrerade les quals d’aquest any se celebrarà sota presidència espanyola, país que acaba mandat. Els caps d’Estat i de Govern dels països membres seran, doncs, els encarregats de validar finalment el contingut d’uns acords que avalen l’entrada d’Andorra i San Marino al mercat interior.

La resposta entre els titulars d’Exteriors va ser altament positiva. Sefcovic, que va qualificar la jornada d’ahir de “dia excepcional per a la Unió Europea, Andorra i San Marino”, va relatar que al llarg de la presentació fins a una dotzena de ministres van mostrar la seva satisfacció pels resultats obtinguts. Un cop superat aquest tràmit, Sefcovic ja tenia les mans lliures per oferir una esperada roda de premsa acompanyat del cap de Govern, Xavier Espot, i del ministre d’Afers Exteriors, Cooperació Econòmica i Telecomunicacions de San Marino, Luca Beccari.

Sefcovic, el primer a intervenir, va situar un pas més enllà l’acord amb Andorra i San Marino dels que tenen subscrits amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein en el marc de l’Espai Econòmic Europeu. I va qualificar-lo com “el més complet que tenim amb qualsevol país tercer”. I va recordar que Brussel·les descarta una aproximació basada en acords sectorials. “Vull agrair a Andorra i San Marino per haver comprès que un enfocament integral és l’unic camí a seguir per la UE.”

El referèndum va estar present en la intervenció del cap de Govern. Es va mostrar convençut que explicant a les empreses i als ciutadans les oportunitats reals i importants que l’acord ofereix serà possible obtenir en la consulta un “sí sòlid”. “No ens plantegem l’escenari del no –va apuntar–, és el millor acord possible per a Andorra, la gent i les empreses.” Va prometre igualment un treball de pedagogia, debat i explicació del contingut durant els pròxims mesos fins a arribar a la consulta i va situar l’acord més enllà de l’àmbit purament tècnic. “Afectarà positivament la vida de les persones.” Espot va ser concloent en assegurar que l’acord reforçarà la independència i sobirania andorrana.

El ministre d’Exteriors sanmarinès, càrrec equivalent al de primer ministre, va evidenciar l’europeisme d’un país enclavat en territori italià. “Compartim els mateixos valors, principis i ideals, però no ens podem plantejar l’adhesió per un tema de mida.” La integració en el mercat únic és vital, va apuntar, “per a les noves generacions”.

L'ACORD EQUILIBRAT I MANTENINT CERTES EXPECIFICITATS

El cap de Govern va definir l’acord com a “equilibrat” perquè permet “participar de manera estructurada i progressiva en el mercat interior”, però mantenint certes especificitats, especialment en àrees molt sensibles. Espot va apuntar que el nou marc de relació permetrà demostrar que Andorra és un “soci fiable” en els intercanvis comercials, en els projectes de recerca i innovació lligats als programes europeus i en l’àmbit polític. També va apuntar l’asimetria d’una entesa entre dues parts de mida ben diferent. “És evident que l’acord d’associació obre més oportunitats a les empreses i ciutadans d’Andorra que als de la UE.”