Set acords en trenta-tres anys de relació

El d’associació és el setè gran acord entre Andorra i la Unió Europea. La relació oficial s’inicia amb l’acord duaner amb la llavors Comunitat Econòmica Europea (CEE) negociat pel Govern encapçalat per Josep Pintat i signat pel seu successor, Òscar Ribas, el 1990. El tractat bilateral va suposar un primer reconeixement d’Andorra com a estat tres anys abans de l’aprovació de la Constitució que va propiciar l’entrada a les Nacions Unides o al Consell d’Europa i, per tant, la integració a la comunitat internacional. Andorra inicia les converses amb Brussel·les amb el canvi que va suposar l’adhesió a la CEE d’Espanya, el principal mercat i client, que deixa el país com una illa encaixada en l’espai comunitari. Amb l’acord s’estableix una unió duanera per als productes industrials mentre que als agrícoles, inclòs el tabac, s’aplica el règim de país tercer. Potencia l’atractiu d’Andorra com a destinació comercial que és la base del creixement econòmic de les dècades següents i també incorpora un règim recíproc de franquícies comercials, que permet als viatgers adquirir béns per a ús personal per un valor fins a tres vegades superior al règim general de la UE per als estats tercers. Un document complementari a l’acord duaner és el protocol veterinari signat el 15 de maig del 1997, que entra en vigor amb l’inici del 1998, i que permet el lliure intercanvi d’animals vius i productes d’origen animal.

La voluntat d’anar més lluny en les relacions amb Brussel·les fructifica amb l’acord de cooperació signat el 2004. Es tracta d’un conveni marc que amplia les relacions en àmbits com el medi ambient, l’educació, la cultura, la joventut, la comunicació, els transports i la política regional, però que pràcticament no ha tingut recorregut posterior. Es firma el 15 de novembre del 2004, data en què també es va subscriure l’acord en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi, que estableix una retenció sobre els interessos pagats a Andorra als no residents nacionals dels estats membres de la UE i l’intercanvi d’informació a demanda.

Les finances seran l’àmbit que marcarà la intensificació de la relació amb la Unió Europea en els anys successius. El 29 de juny del 2011 se subscriu l’acord monetari que dona el dret a Andorra d’utilitzar l’euro com a moneda oficial i a encunyar-ne d’andorrans a partir del 2014. Amb aquest nou compromís, el Principat reprèn el cabal europeu relatiu a la prevenció del blanqueig de capitals, la prevenció del frau i de la falsificació, normes sobre els bitllets i les monedes d’euro, legislació en matèria bancària i financera, i legislació sobre recopilació d’informació estadística.

Un altre acord transcendent des de la perspectiva de l’homologació és el d’intercanvi automàtic d’informació sobre els comptes bancaris que s’ha negociat en paral·lel amb Andorra, Liechtenstein, Mònaco, San Marino i Suïssa i que incorpora l’estàndard pactat entre l’OCDE i la UE. Les converses s’inicien el 2013 i es tanquen amb la signatura el 12 de febrer del 2016.

TRES DÈCADES

PRIMER TRACTAT L’acord el negocia Pintat, el firma Ribas el 1990 i és el primer reconeixement del país com Estat tres anys abans de l’aprovació de la Carta Magna. Unió duanera per als productes industrials i règim de país tercer per als agrícoles.