Vinc del futur
Les criatures de la nit
La mandra és el més perdonable dels set pecats capitals. Cal combatre-la i, a fe de Déu, a Encamp l’han vençut.
Bona nit, humanitat. Són les 21.30, GTM+2. A aquesta hora tan intempestiva, la majoria dels ciutadans ja han plegat de la feina, han arribat a la solució habitacional que es poden permetre, s’han canviat i s’han posat el xandall i les pantufles. Alguns hauran sopat tavelles amb trumfa bullida i un rajolí d’oli o una pizza de cal Tarradellas. Els que opten per la salut, una peça de fruita i un iogurt. Després, si hi ha binomi, un dels dos membres (el mascle, normalment) ha tret el Tresqui a fer l’últim pipí del dia i ha llençat les escombraries al contenidor on toca, abans de mirar què troben a Netflix i quedar-se adormits al sofà, a punt per començar una nova volta de la roda del hàmster de la vida. Tothom? No: les criatures de la nit encara no han anat a descansar, i és quan estan més actives. Licantrops, vampirs, tota mena de follets i encantades. Però també la munió d’assistents a la reunió de poble d’Encamp (Units per al Progrés+Demòcrates+independents), que encara pul·lulen pels carrers, en processó a la Valireta, com si fossin A Santa Compaña. Servidor també hi ha d’anar, tot i que normalment a aquesta hora ja fa estona que dormo, perquè el jetlag supratemporal és molt dolent, dura setmanes i encara tinc els ritmes circadians alterats, ballant el txa-txa-txa. Però fer temps he pujat al Pas de la Casa, la ultima limes de la parròquia i, pel que sembla, un actiu molt important per garantir la salut econòmica del país. M’he aturat un momentet al port, a respirar l’aire d’alçada, fins que els llavis se m’han posat morats i he començat a notar una preocupant falta d’oxigen. Nevava i he plorat d’emoció. Tot seguit he baixat al Pas. La primera impressió que he tingut és que s’assemblava molt a una de les colònies mineres que els neohumans hem plantat a Encèlad, la lluna glaçada de Saturn. M’he endut una sorpresa, perquè una de les candidatures de Sant Julià, per alguna estranya raó, anima a fer el Pas i trobo que, més que fet, està refet. No he gosat baixar del Fargo, per l’ebullició humana general, però, a efectes de documentar-ho, amb el que he vist ja n’he tingut prou i he girat cua, perquè el camí de tornada és llarg, la neu començava a quallar, només tenia tracció a una roda, no volia fer tard a la reunió de poble d’Encamp i el temps era rúfol i imprevisible.
La Valireta era plena com un ou, i he deixat que una gentil damisel·la se m’assegués a la falda, perquè faltaven seients. Autoritats i eufòria. Es nota que tot fa baixada i falten només dos dies de campanya. Escolto amb atenció el presentador, cònsol menor sortint, que té un simpàtic accent francès, idèntic al meu (ja no parlo com el vell Fiter: m’han canviat el mòdul). Parla després el cap de Govern, amb la fluïdesa dels que es passen el dia fent discursos. Reconeix que no es pot complir el 100% del programa electoral, i aquesta gran veritat és. La cònsol en funcions i aspirant a la reelecció reparteix tot d’agraïments i presenta l’equip amb el preceptiu vídeo amb els candidats deambulant. Membres de la llista: puguin a l’escenari a passar el rosari programàtic. Encara rai que només han parlat quatre, perquè si no encara hi fòrem. És tard. Hora del ressopó. Ahir ens van oferir coca i moscatell. Espero que avui, en sortir, em donin el raïm de la sort, una bossa cotilló amb serpentines, ulleres de broma i espanta-sogres i una ampolla de Veuve Cliquot.
XARXES SOCIALS
MIQUEL CATALÀ
“No pots comprar sabates a Sant Julià”, és més que clar que Miralles no és de la parròquia i ni tan sols s’ha molestat a estudiar-la, ja que sembla que no coneix l’Epizen.
JOAN R. MARINA
DA és el Govern més permissiu de la història d’Andorra amb la gent mediocre, mentidera i trepa. A canvi del seu vot, els afavoreix l’entrada a Govern a escalfar la cadira, a restar i a crear incomoditats. Per molt que clamin el contrari, els sindicalistes són igual de pèrfids.
RICARD RIBA ALCOBÉ
El que ha fet el síndic és com quan consideres que no hauries de piular sobre un tema en concret, però pel motiu que sigui ho acabes fent i més tard te n’adones i és tard. Pots esborrar la piulada o disculpar-te, però ja està enviada i tindrà debat. Malament, Carles.
CONSENS
Ens honora que la maquinària de DA, incloent Govern i consellers generals, es prenguin la molèstia de criticar-nos, si bé ens entristeix que perdin el temps atacant-nos amb qüestions banals en comptes de preocupar-se pels problemes de la ciutadania. Mentre ells fan crítiques banals, nosaltres seguim treballant. No agradarà a tothom el que fem.
SERAFI
Acabo de veure que @_oliverjaen estarà a @rtvandorra la nit electoral de les #ec2023 i m’ha entrat “subidón”.
JORDI DRETS
Sembla que no les tenen totes i cal activar tota la maquinària abans del cap de setmana i, si cal, sortint de la neutralitat que pertocaria per càrrec.