El debat
L'experiència del buit
Un debat del tot intranscendent electoralment parlant, però gràcies a Déu breu per a una ciutadania que ja no pot més de comunals.
Alcobé amb el moderador de l'entrevista.
Si em permeten l’opinió personal, crec que els de Canillo són els que s’ho han muntat millor amb molta diferència. Han pensat que tenint en compte que això va de voravies, quotes de gimnàs i altres qüestions de primer ordre de política internacional, més val que s’hi presentin els quatre que en tinguin ganes en una sola llista i que es facin càrrec ells de la gestoria.
Diuen que l’única llista es deu al fet que a Canillo són poca gent, i els anar uns contra els altres fa que els dinars familiars després siguin una merda, de tanta tensió. Collons tu, que estem parlant de discussions polítiques com ara quines flors posarem aquest any a les jardineres de la parròquia, eh! Diferent seria que parléssim de coses importants com el futbol i que a més resulti que el teu parent és del Madrid; o pitjor, de l’Espanyol!
Només cal que treguin el cap fora de la frontera andorrana per veure que els nostres veïns pirinencs no dubte a fer llistes oposades encara que siguin vint al poble! És cert que després pot acabar com a Tor, però això ja és peccata minuta.
Amb una sola llista, d’altra banda, s’han assegurat un debat plàcid i digerible per als ciutadans: total ja han vist que a les altres parròquies fan monòlegs per torns, doncs més val haver-ne d’aguantar només un.
És cert que ahir el futur cònsol tenia una tasca complicada: que el teleespectador no s’adormís al llarg del no-debat i malauradament li hem de dir que no ho va aconseguir. Al final allò es va convertir en una d’aquelles entrevistes nocturnes que feien abans a La 2 i que eren com un aperitiu per anar fent son clapant al sofà.
Ara bé, la feina més complexa era la d’animar el ciutadà a votar diumenge, tenint en compte que d’aquesta pel·lícula ja ens n’han fet l’espòiler. No hauria estat malament, doncs, parlar menys dels turistes i sí més dels locals, però com a mínim això ens va servir per saber que ara els que visiten Andorra cerquen emocions més fortes que les cues de cinc hores i la Nutella de 5 quilos. Busquen vertigen i l’experiència del buit (sic), quelcom que sense cap mena de dubte el candidat Alcobé ha pogut sentir en carn pròpia durant les dues setmanes de campanya i a la conferència d’ahir sense la necessitat d’haver hagut de pujar fins al pont de la vall del Riu.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquesta història dels debats de les comunals per fi s’ha acabat. A tots els candidats molta sort i, si us plau, d’aquí a quatre anys no siguin tan soporífers.