13+1

Campanya acabada. Dia de reflexió. Dues frases que són certes, però que ens parlen de dos conceptes en crisi i ficticis. Fictici el dia de reflexió des del moment en què la televisió i la ràdio en directe agonitzen i els pòdcasts, els continguts a la carta i les xarxes socials viuen una edat d’or. En crisi una campanya amb un format i una durada que no convenç ningú –ni els candidats, ni els mitjans, ni els electors– però que ningú s’atreveix a modificar. I ja seria hora. Tan sols cal pensar què esperem d’una campanya electoral i quines són les millors maneres per aconseguir-ho a l’Andorra actual. Trenco el gel, va. Si les respostes a la primera pregunta és conèixer el programa de cada candidatura i conèixer els candidats, busquem una manera eficient de fer-ho amb els mitjans actuals. Jo exigiria tres vies complementàries de fer-nos arribar tota aquesta informació: en profunditat, de manera contrastada i amb interacció amb els electors. Per conèixer les propostes de cada llista, que ens passin el programa, que el parteixin en trossets temàtics i pengem tots els pdf i els vídeos el primer dia de campanya a les webs de cada comú, perquè en un sol espai ho trobem tot (les professions de fe del segle XXI). Per conèixer els candidats, que cada mitjà els faci les entrevistes que vulguin i, a més, les enllacem totes al mateix espai. Per a la interacció amb els electors, habilitem un espai virtual i un espai comunal per parròquia, amb candidats de guàrdia que responguin els dubtes dels electors, i amb una reunió de poble on aquests es tractin de forma comuna. I per contrastar les idees, dos debats per parròquia: un per situar els temes el primer dia i un per debatre sobre tot el que hagi sorgit en campanya l’últim. Vuit dies i ho tindríem fet. Gens romàntic, però potser més útil.