Astrié i González intercanvien arguments

Si un extraterrestre es fixés en Andorra i veiés el debat electoral del Diari entre David Astrié i Sergi González conclouria de seguida que els candidats de DA+Progressistes SDP+independents i Enclar no són novells en política. El cara a cara entre el cònsol major, aspirant a la reelecció, i el conseller de la minoria, ara disposat a desbancar-lo, va ser àgil, ràpid, trepidant. Un intercanvi d’arguments i propostes en què no van faltar moments de discrepància i fins i tot de retret. Un ping-pong dialèctic, en definitiva.

Un dels temes que van dominar el debat va ser, com ja us podeu imaginar, l’habitatge. Astrié va fonamentar la seva argumentació, sobretot, en la defensa de les mesures impulsades durant el darrer mandat en aquesta matèria. Va recordar la cessió al Govern dels 3.000 metres quadrats de la Borda Nova, on es construirà una vuitantena de pisos, així com la construcció del bloc del Cedre, finançada pel comú. González va buscar-li les pessigolles posant el focus en la urgència del problema. “En aquest moment ens estem carregant la classe mitjana, a Andorra. La gent de la parròquia d’Andorra la Vella no podem pagar un pis de lloguer”, va alertar el candidat d’Enclar. El candidat demòcrata va respondre-li que no hi ha solucions fàcils, a la crisi de l’habitatge. “Cal tocar diferents palanques, com poden ser els pisos buits i els habitatges d’ús turístic”, va assenyalar. També va puntualitzar que el comú no ho pot fer tot: “El tema de l’habitatge no només és de competència comunal.”

González va mirar de treure de polleguera Astrié llançant-li més d’un dard enverinat. Conscient que la imatge de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, no passa el millor moment, el conseller d’Enclar va recordar, com qui no vol la cosa, el desafortunat “que se’n vagin a la Seu” de l’excònsol major d’Andorra la Vella. Astrié no va poder evitar reaccionar a les provocacions quan González va qualificar-lo “d’hereu” de Marsol. “En tot cas soc hereu dels meus pares, si ells volen. No confongui els termes. La senyora Marsol va ser la meva companya al comú d’Andorra la Vella”, va recordar-li Astrié.

El candidat d’Enclar també va burxar com un corcó el número 1 de la llista demòcrata insistint en un dels arguments que més ha brandat durant la campanya: que en els últims vuit anys DA ha apostat per un model de ciutat que negligeix alguns barris de la parròquia, amb zones “de primera” i zones “de segona”. Astrié, que havia fet els deures, li va respondre llegint la llista de tots els punts de la parròquia on el comú ha fet millores en els darrers anys: el carrer Callaueta, el carrer la Llacuna, el carrer la Grandalla, el carrer la Roda, la plaça Ciutat de Valls, el carrer Esteve Dolsa, l’avinguda Santa Coloma i l’avinguda Príncep Benlloch. “Això, senyor González, són barris residencials, on hi ha molt comerç de barri”, va concloure Astrié, que abans havia afirmat: “Siguem seriosos, no parlem de ciutadans de primera i segona.”

Un altre dels punts que va enfrontar els candidats va ser el projecte de les fonts de colors de la plaça de la Rotonda. González va defensar que els “quatre milions” que el comú s’hi ha gastat és una despesa innecessària. Uns diners que s’haurien d’haver destinat a altres propostes per millorar el benestar dels ciutadans. “El model de DA”, va afirmar, ja al final, “és una parròquia de PortAventura”. Astrié va qualificar les fonts “d’èxit”, ja que atrauen el turisme a la zona i, de retruc, el comerç se’n beneficia.