Món, dimoni i carn

Ara resulta que els del Directoriat estan emprenyats. M’han enviat un replicant últim model (són els que gasten més mala bava i ha espantat cosa de no dir els meus companys d’apartament) amb un missatge, dels que no s’autdestrueixen. Que espavili. Que volen respostes, anàlisis, resums i corol·laris, gràfiques en dues, tres i fins i quatre dimensions. Que em guanyi el (magre) sou que em paguen, en definitiva. Els he dit que alto, que aquí les coses van al seu ritme i que, per molt lent que a ells els pugui semblar, aquí el temps discorre a una velocitat de vertigen. Semblava que va ser ahir que vaig veure tot d’il·lusionats candidats enganxant cartells a l’espai públic i ara, gairebé dues setmanes després, ja s’han venut tots (o gairebé tots) els llobarros disponibles. Pel camí hi ha hagut dotzenes de declaracions a peu dret, interminables rodes de premsa, infinites compareixences públiques i privades, càlids berenars amb padrins, estofades reunions de poble, debats, debats i més debats, articles encomiàstics i articles vitupèrics, incisives entrevistes a tots els diaris, amb la dosi indispensable de preguntes frívoles que haurien d’ajudar (en teoria) els candidats (que ja en són prou, d’humans). El món. O sigui que he fet un farcellet amb tot el material que he anat arreplegant en aquestes dues setmanes i li he donat al replicant, reconvertit en recader, i l’he retornat al futur que tant enyoro, perquè aquí s’hi està bé, però l’esperança de vida és ridícula i hi fa massa fred. Amb això espero que els tindré entretinguts una estona. Per fer-los contents avui he tingut la temptació d’entrar d’incògnit a les war rooms de les candidatures, a remenar calaixos i espiar tota quanta projecció científica o ben informada sobre els resultats del diumenge tinguessin. Pel que he pogut veure, aquí la ciència demoscòpica és encara a les beceroles. I millor que sigui així per molts anys: el dia que una estadística sigui capaç de reproduir amb absoluta precisió la voluntat ciutadana els diran que ja no cal que es prenguin la molèstia d’anar a votar mai més. Total, si ja sabem el que vol el populatxo organitzar uns comicis surt car al contribuent i és una pèrdua de temps. El dimoni.

Però encara no hem arribat al punt de no retorn de la previsibilitat. Dubto que, llevat d’un parell de parròquies on el resultat semblaria d’entrada prou clar, els futurs aspirants a cònsols de la resta estiguin gaire tranquils, perquè sempre hi poden haver corrents subterranis, anomalies magnètiques, una pluja de rajos gamma. Si alguna cosa he après en aquesta incursió al passat és que tants caps, tants barrets. Que la mescla de gent és tan sensacional, la diversitat social tan diversa i multiforme, que les eleccions són una loteria i sempre hi ha espai per a la sorpresa. Gràcies al Gran Mecànic Quàntic encara hi ha un bon marge per a la imprevisibilitat i l’entropia. La carn.

He anat a la Biblioteca Nacional, a Encamp, a consultar llibres de viatgers, per veure què deien els que, com jo, es pensaven que feien un viatge en el temps, i visitaven unes valls prístines, nobles, immaculades. I prou era així. Descrivien un paradís de gent senzilla, treballadora i cordial, sense imaginar que un dia hi veurien Tesles de color rosa amb matrícula personalitzada. Aquella Andorra, per sort, ja no hi és. La d’ara ben aviat tampoc no hi serà.

CANDIDAT TOT TERRENY

No em trec del cap el cas –suposo que verídic, de tan inversemblant com és– d’aquell candidat a qui van trucar per formar part d’una llista. Va dir que sí. Imagineu-vos la cara de sorpresa quan va veure que havia acceptat anar a la llista dels altres i no a la que es pensava.

XARXES SOCIALS

JOAN. R. MARINA

La gestió comunal és comunitària amb accions distribuïdes al llarg de 4 anys i la pressió de reduir la despesa; el llegat urbanístic de DA és també el del PS: no s’oposà a les torres d’E-E i governà sense endreçar re; no hi ha ciutadans ni barris de 2a, hi ha ganduls que s’ho creuen...

MARISOL FUENTES

Curiosa evolució social: a les preguntes dels ciutadans al final dels debats de @rtvandorra, moltes qüestions sobre mascotes i ben poques sobre infants i adolescents.

TRADICIÓ I RETROCÉS

“Confia més en el Govern que en els opis del comú. Això també els ho he dit als candidats: vull els opis, que van ser l’origen del problema i són competència del comú.” Goita’ls. Mentre portem anys parlant de cultivar marihuana a Ordino lo Comú done opi.

JOAN RODRÍGUEZ MIÑANA

Acabo d’exercir el meu de vot en família, amb la meva esposa Cristina i el nostre fill Ausiàs. Agraeixo l’eficiència, la professionalitat i l’empatia de tot el personal judicial que ens ha acompanyat, al davant dels quals el meu homòleg, el batlle president, al peu del canó.

RAMON TENA

Preocupant un país amb totes institucions del mateix color polític i majoria absoluta. Ara escolten les manifestacions perquè hi ha eleccions, però en un país monocolor no sé com de generosos serien en temes com habitatge o sous. Votar pot fer la diferència!

LO CAP DE CASA

Si els electors voten un mateix color polític, qui ha de preocupar-se són les alternatives a fer la diferència amb millors propostes.