6.253

El vot judicial ha estat al centre de l’actualitat des de les generals, amb dubtes, acusacions i denúncies sobre la seguretat de la seva custòdia. Descartada la mala praxi des d’instàncies judicials, el sistema ha rebut en aquestes comunals una renovació de la confiança dels seus usuaris. Per a la incomprensió dels més conspiranoics, han tornat a votar a la Batllia un de cada quatre electors, exactament la mateixa proporció que fa quatre anys, una mica més i tot, i més encara en termes absoluts. Per tant, tota la polèmica no sembla haver espantat pràcticament ningú i aquesta modalitat de vot surt indemne d’aquesta crisi i continua en bona forma. Això és una bona notícia? Parlem-ne. D’entrada, és una realitat estranya. Que més d’una tercera part dels qui acabaran votant ho faci de manera anticipada ens fa únics al món. Ara, no té per què ser problemàtic. Ho és, evidentment en el cas dels electors que encara avui voten a la seu de la Justícia perquè durant la jornada electoral se senten coaccionats per la presència de candidats o afins que de manera més o menys subtil miren d’assegurar-se que estàs a punt de “votar bé”. Si aquesta por respon a pràctiques passades o a realitats presents no ho acabo de tenir del tot clar; que això és molt fàcil de regular per garantir que no passi, en canvi, està claríssim. També és problemàtic el vot dels qui ara farà quinze dies que el van dipositar, sense haver pogut fullejar els programes, sense haver vist cap debat, però no és més problemàtic que els qui avui votaran tenint el vot decidit des de fa mesos. I si volem veure el got mig ple, a mi, que tanta gent voti sense necessitar la ritualització, la parafernàlia i la pompa de la jornada electoral, simplement com a una rutina cívica, no deixa de semblar-me, també, una mostra de solidesa i de normalitat democràtica.