Reflexionem-nos

Igualment, l’article 27 de la mateixa llei, far i guia de tot el procés, proclama que la durada de la campanya electoral “no podrà ser inferior a deu dies ni superior a quinze”. En aquest marge temporal tan estret ens hem de moure. Servidor s’ho ha passat prou bé, malgrat tot, però perquè no he tingut (i això ho diu el manual) cap implicació emocional amb l’objecte d’estudi (encara que, amb el frec, al final és inevitable que els agafis una mica d’estima). Però també he de dir que amb els deu dies del límit inferior també faríem. I amb set. O potser amb cinc. I, si em collen gaire, amb tres.

El cas és que la jornada de reflexió –juro que en diuen així– queda emparada i fossilitzada per la força del text legal. És el dia en què tots els candidats desapareixen de l’àgora pública, dormen fins al migdia i es fan portar l’esmorzar al llit. Si els pregunten, diuen que aprofiten el dia de calma abans de la batalla final per passar una estona amb la família, a la que han deixat abandonada, en un tercer o quart pla d’atenció durant la campanya i voldran recuperar el temps i els afectes perduts o aparcats. Potser participaran en una d’aquelles grotesques sessions de fotos col·lectives, on tots han de fer veure que creuen en l’harmonia universal encara que, si poguessin, et clavarien un tomahawk a l’espinada. A la tarda, després de la migdiada, se’n van a veure una pel·lícula. Els que tinguin més ànsia o necessitat de poder aniran a veure Napoleó, que encara és a la cartellera, o bé optaran per la més recent i sens dubte interessantíssima producció Ocho apellidos marroquís. Per cert, que mirant la cartellera he vist que el diari publica una cosa que es diu horòscop, una admirable i detallada predicció de les vicissituds amb què et trobaràs al llarg del dia, en funció del moment en què vas néixer i la disposició dels astres. He estat incapaç de trobar quin és el meu signe, però m’ha fascinat la capacitat de predicció, que riu-te’n tu de l’Oracle de Delfos. Un exemple, el del signe peixos, agafat a l’atzar: “Un curs d’acció futur que pots prendre o no pot dependre de la informació que podries rebre avui. No obstant, no et sorprenguis si la informació és vaga i necessita ser aclarida. A més, podries no ser capaç de contactar amb la persona que t’ho pot aclarir! Tingues paciència. Voldràs prendre una decisió tan aviat com sigui possible.” Impressionant. M’agradaria, abans de marxar i si fos possible, contactar amb el taumaturg o profeta encarregat de redactar aquestes detalladíssimes prediccions, perquè m’expliqui com s’ho fa. I veig als candidats llegint-les amb aprensió, buscant entre línies informacions importants, missatges ocults, consells d’actuació i normes de conducta, algun indici del que el destí els prepari per al diumenge al vespre. Això de l’horòscop ha estat una veritable sorpresa, un gran descobriment i ho comentaré al Directoriat, a veure si d’alguna manera podem implantar en la gestió del futur aquesta pràctica endevinatòria, hereva sens dubte d’una saviesa ancestral que els temps moderns i el Gran Diluvi van escombrar.

Tot és per distreure els nervis que tinc. M’han dit que el dia de les eleccions és una jornada alegre i pintoresca, amb grans taules parades als punts de votació per estimular l’afluència d’electors, i que de cap manera no em puc perdre la secallona i altres delícies que posa el comú de Sant Julià per estimular els electors, gratis total.

Amb aquesta idea tan engrescadora me’n vaig a dormir, després de les ablucions nocturnes, el parenostre i amb la gibrelleta a punt per si em llevo de nits. Demà serà un altre dia i ­–ai– l’últim d’aquesta missió. Els trobaré a faltar, ho saben, oi?

THE WINNER TAKES IT ALL

“El que guanya s’ho endú tot”, diu una cançó ballable i altament encomanadissa que canten (o cantaven) dues parelles sueques molt eixerides. La llei 44/2022 no ho diu amb aquesta cruesa, però els articles 62 i 66 ho deixen ben clar i sense cap ombra de dubte.

PATÉ DE CAMPANYA

PREPARATIUS

Sant Julià ensenya ‘l’escenari’

Alguns comuns són més tradicionals que altres en això de la logística electoral. A Sant Julià mantenen el punt de votació a la sala de consell de comú, a les dependències antigues de la corporació i ahir a la tarda els treballadors ja l’havien reconvertit notablement per acollir els votants. El comú recordava via X (abans Twitter) que són 4.559.

TARDA DE FUTBOL?

Sense candidats a la vista al Nacional

L’Andorra-Espanyol va ser un bon pla de tarda de jornada de reflexió per a un grapat de polítics, alguns amb cartera ministerial, com la titular de Salut i el de Finances, i també per a qui va liderar l’oposició al Govern fins a les eleccions de l’abril i ara ja expolític, Pere López. No es va veure, però, cap dels més protagonistes, els catorze candidats a cònsol major.