Reportatge
Sopars d'empresa: els canvis en la tradició
Les celebracions nadalenques de les empreses es mantenen compartint un sopar. El que està canviant és qui el paga, perquè cada cop més són els treballadors.
Taula muntada per a un sopar d'empresa.
Els sopars de Nadal de les empreses són una tradició que no es perd durant el mes de desembre, en les setmanes prèvies a les festes més familiars. Aquests darrers dies han estat els més intensos per al sector de la restauració.
Un dilema al qual s’han enfrontat molts restaurants ha estat el d’apujar o no els preus dels menús tancats en un context d’alça dels costos de l’alimentació. Entre els diversos restaurants consultats, hi ha les dues casuístiques: els qui han mantingut els preus dels menús i els qui han aplicat augments que situen entre un 5% i un 10%. No obstant això, argumenten que ho han fet sense por que pogués afectar les reserves de les empreses “tot i la pujada de preus al menú, tenim reserves i molta feina durant aquest mes de desembre” exposa Ezequiel Arregui, del Hard Rock. En el que coincideixen la majoria de restaurants consultats és que paga cada cop més el treballador. “Això que pagui l’empresa s’està perdent; hi ha casos molt puntuals” assegura Machado Rodrigues, responsable del Don Denis.
El que més es porta a Andorra és el menú tancat, amb un preu que es pacta prèviament amb el restaurant. De primer se sol servir un pica-pica, tot seguit hi ha un plat i unes postres a escollir pel mateix treballador. La beguda i els cafès van inclosos al preu del menú.
El volum de feina aquest mes de desembre s’ha fet notar als establiments de restauració consultats. A El Tall a taula ja acumulen 10 sopars d’empresa i asseguren que els dies més forts han estat aquesta setmana, el 14 i 15 de desembre. Joan Carlos Rojas, maître, destaca que “cada any són els dos dies més demanats per les empreses, no falla”. En aquest restaurant ja hi ha poc lloc; així i tot, no es queixen i asseguren que el nivell de feina aquests dies és dur, però molt reconfortant en dates tan especials. Marcel Besolí, propietari del Celler d’en Toni ens explica que “les dues setmanes fortes són aquesta i la següent”. Els dies que se solen triar abans són dijous i divendres, els altres dies de la setmana solen estar buits, així que encara tenen lloc per a noves reserves.
Les trobades de les empreses es mantenen a la nit, la majoria opta per fer sopars i no dinars. La Maria, treballadora d’una entitat bancària, assegura que vol “que es mantinguin els sopars d’empresa, ja que és una forma de fer família i de conèixer la gent fora de l’entorn l’aboral”. També explica que és una manera de reunir-se, compartir i relaxar-se i poder conèixer les persones que l’envolten en el seu dia a dia, des d’una perspectiva més informal i divertida.
Des de la perspectiva dels cambrers, són setmanes de molta feina i acaben esgotats. Tot i això, el David, cambrer del Sapori d’Italia expressa que “encara que la feina es faci notar el mes de desembre, em sento molt bé de servir en moments en què la gent s’ho passa bé”, també ha explicat que el més important “és que l’equip de feina sigui sòlid” i hi hagi molta comunicació, d’aquesta manera els comensals se sentiran ben atesos i no els faltarà de res en cap moment. El client ha de sortir satisfet del servei ofert.