Enclar i Concòrdia amarguen la nit a DA

A totes les eleccions solen haver-hi sorpreses, una o dues parròquies on es canvia de color polític, i ahir no va ser menys. La gran campanada, sens dubte, la va donar Sergi González. Enclar va recuperar per al centreesquerra una circumscripció que tradicionalment havia estat feu del PS, però que en la darrera dècada s’havia convertit en territori taronja. Cal retrocedir al primer mandat de Rosa Ferrer per recordar una cònsol del PS. L’altra novetat és a Sant Julià de Lòria, on Josep Majoral, tot i l’aliança amb DA, cedirà la cadira de cònsol a Desperta Laurèdia, que ja va sorprendre pels seus resultats fa quatre anys, però que ara consolida el domini i tindrà Cerni Cairat com a cònsol major.

Els demòcrates no poden estar satisfets. Tres comuns estaran en mans dels progressistes. El frec a frec d’infart a Escaldes-Engordany va caure del cantó de Consens per 93 vots, i Rosa Gili repetirà mandat, tot i el gran esforç que els demòcrates van fer durant la campanya per recuperar la parròquia on vota un grapat de dirigents taronges importants, entre els quals el cap de Govern, Xavier Espot. La independent Anna García va estar alguna estona al capdavant en l’escrutini, que al final va donar Gili com a vencedora. La capital i Escaldes permeten al PS prendre aire en un moment en què els socialdemòcrates es jugaven el ser o no ser després de la batacada a les eleccions generals. La llista laurediana amb SDP no va funcionar. Els resultats no són bons per al partit que governa, que conserva Encamp, Ordino i Canillo, on els votants no tenen alternativa, i Jordi Alcobé s’ha imposat per un petit 35% i on la participació va caure al 56,06%, mentre que fa quatre anys, amb dues llistes, va ser gairebé del 71%. A la Massana continua l’hegemonia de CC+DA. Eva Sansa gestionarà el comú tot i l’aliança –Amb Seny– que encapçalava Guillem Forné.

El cop de veritat, però, és que Demòcrates estarà a l’oposició a les parròquies centrals. El gran guanyador? Probablement Concòrdia, que tindrà presència a tres comuns i trenca el domini de la totpoderosa Unió Laurediana malgrat la competència de tres llistes. Majoral, conscient de la igualtat, havia pactat amb l’etern rival, però no ha estat suficient, mentre que Sergi González ha estat la gran sorpresa i apareix com un dels líders que pot ser clau per frenar la caiguda dels socialdemòcrates. És probable que aquestes eleccions puguin ser un avançament de les properes generals –encara lluny i després d’un referèndum per l’acord amb Europa– i facin que Concòrdia i el PS –a la capital aliats amb Somveïns– s’adonin que junts tenen moltes possibilitats. La gran pregunta és si els andorrans han votat en clau general o únicament pensant en la gestió comunal. Hi ha problemes compartits i transversals, que pertoquen a les administracions locals i a la central. L’habitatge s’ha convertit en el cavall de Troia, i tot i el consens aconseguit al Consell General ha passat factura a la maquinària taronja. Segurament David Astrié es preguntarà si Conxita Marsol al front d’un habitatge que ha de lidiar amb la crisi de l’habitatge l’ha perjudicat, tenint en compte que l’ara titular d’Economia va repetir mandat amb contundència.

No es poden extrapolar els resultats, però és inevitable que els ciutadans ho facin. DA ha deixat de ser el partit hegemònic que en altres temps havia arrasat a tot el territori de manera incontestable. Ho ha fet a Ordino, on el pacte anti Grifols ha fracassat i Enric Dolsa veu com se li torna a escapar l’últim tren. Maria del Mar Coma rellevarà Josep Àngel Mortes amb l’aliança d’ACO+DA+SDP, que també permetrà deixar enrere la polèmica pel geriàtric, que va generar moltes tensions. Encamp ha estat una desfilada triomfal per a Laura Mas i el seu segon, Xavier Benedicte Fernández.

Resultats a banda, el fenomen de la baixa participació ha de preocupar. La dinàmica no s’ha capgirat. L’abstenció ha crescut i només un 54,75% dels votants han exercit el dret de sufragi, percentatge que representa 16.644 ciutadans del total de 30.401 cridats a les urnes. La participació s’ha situat més d’un punt i mig per sota del 56,54% dels comicis del 2019 i més de 12 punts per sota de la participació de les generals de l’abril passat. Des d’ahir el color taronja al mapa comunal és molt menys intens.