La policia va proposar dur a terme la manifestació al Parc Central

Saben que entre mans tenen una eina molt poderosa, com és el suport de molta gent disposada a sortir al carrer per protestar per la problemàtica de l’habitatge. DenunciAND va néixer des de l’anonimat i cinc persones que no es coneixen van decidir agafar les regnes per coordinar i mantenir l’empenta d’un moviment que ha fet trontollar els pilars del poder, fins al punt de canviar la llei de l’arrendament de dalt a baix i haver aconseguit dues manifestacions amb una assistència rècord. “Que quedi clar que no ens pararem, que la gent continua insatisfeta i que exigim que els que han creat el problema, els que governen, han de ser qui aportin solucions”, afirma Joan Ramon Crespo, acompanyat de Verònica Solé i de Ruben da Cunha.

Per què aquest èxit tan rotund? Responen sense dubtes: “La gent està crispada. La del 31 no ho esperàvem, però sí que estàvem convençuts de la resposta massiva del 8 de desembre. Es tracta de supervivència, hi ha indignació, crispació, i quan una persona arriba a aquest límit al final reacciona.” És el dibuix que fa Crespo de la situació, d’un escenari en què afirma que les famílies no arriben a final de mes i que necessiten més d’un treball per subsistir.

ITINERARI

No han tingut un camí fàcil. Crespo recorda que les negociacions amb Protecció Civil van ser complicades i que la policia els va recordar que si no es complia l’itinerari serien responsables d’un delicte contra la seguretat pública que pot estar penat amb presó. Assegura que els van proposar manifestar-se al Parc Central, “lluny dels turistes, aïllats, en un gueto”, fet que demostra, segons diuen, que ignoren que les manifestacions tenen com a objectiu “fer-se veure, que ens sentin, molestar, tenir ressò”, però a Andorra “ens volien traslladar lluny de les mirades dels turistes i sense cap implicació amb el trànsit”.

L’horitzó més proper el tenen clar: “Estem preparant més accions, no ens aturaran.” I avisen: “Què no s’autoenganyin, hi ha molts vots entre els manifestants encara que nosaltres no fem distincions.” Es neguen a viure a la Seu d’Urgell. “Vull estar al meu país”, sosté la Verònica, que no pensa anar a residir a Catalunya.

Alhora, recorden que no han tingut cap comunicació amb el Govern i que estan disposats a seure en una taula de diàleg, perquè la coordinadora s’ha de transformar en una entitat per tenir una personalitat jurídica que permeti activar noves accions. Tampoc accepten el nou redactat de la llei, tot i el consens entre els grups parlamentaris. Solé remarca que “a curt termini no hi ha propostes, la gent està marxant. No serveix que diguin que els contractes es prorroguen tres anys, el problema el tenim ara, els lloguers són inassumibles”.

Els membres de la coordinadora defensen que no els pertany a ells donar solucions: “El poble paga el Govern i és aquest qui ha de saber què fer, perquè ells han provocat aquesta situació amb tanta permissibilitat, amb inversions estrangeres, pisos turístics, falta de control, torres, urbanitzacions”, es queixa Crespo. I avisa: “Ara que no esperin que arribin uns altres a resoldre-ho, els pertoca als que manen, que tenen familiars i vincles amb el sector immobiliari. Els diem que ells han provocat el problema i l’han de solucionar.”

Crespo desafia els governants a ser valents sense témer la reacció que poden tenir els propietaris a costa d’obligar a rebaixar els lloguers: “Que afrontin les males cares, els disgustos, que afrontin el que nosaltres estem vivint per culpa d’ells.” Da Cunha afegeix que “han fet un país atractiu per als inversors i obliguen els joves a marxar, han repartit el pastís especialment entre aquests propietaris, i ara es troben que els que s’han quedat sense pastís protesten”.

Crespo també ironitza sobre la voluntat dels polítics d’actuar: “Un gos no implantarà una llei que obligui a portar collar als gossos.”

Sobre la manifestació darrera, remarquen que el Govern els va posar molts impediments. “La policia va posar el crit al cel amb el nostre trajecte. El resultat va ser que ens van dir que si no fèiem cas podíem fins i tot acabar a la presó per un delicte contra la seguretat pública si passava algun conflicte, i que si no acatàvem la seva proposta la declaraven il·legal”, recorda Crespo, que sosté que fins i tot “ens volien posar al Parc Central, allà tancats i lluny de la vista de la gent, de la premsa estrangera, que no se’ns veiés. Però ara hem perdut la por”, avisa.

EL MISTERI AL VOLTANT DE DENUNCIAND

El moviment va néixer al voltant d’un misteriós xat a Telegram. Crespo, Solé i Da Cunha asseguren que desconeixen qui són els creadors i que han agafat el lideratge només com a “altaveu” d’un clamor popular que “s’havia de canalitzar”. El debat actual és decidir si es legalitza com una entitat organitzada. “Ara no tenim un líder, un portaveu, un tresorer, tot ho consensuem”, aclareix Crespo. També agraeixen l’ajuda de l’USdA pel seu suport, sobretot administratiu i d’organització.