reportatge
Tardor amb menys bolets
Un estudi elaborat per Andorra Recerca i Innovació determina que la producció de rovellons, ceps i rossinyols ha disminuït en els últims cinc anys.
Dos bolets junts.
La producció de bolets d’aquest any a Andorra ha estat la pitjor dels últims cinc anys. Així ho determina un estudi liderat pel micòleg i investigador d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) Manel Niell. La manca de pluges de final d’estiu i les altes temperatures haurien estat les detonants de la davallada. Des del 2018 l’expert en fongs ha recollit dades d’una cinquantena de parcel·les que té instal·lades l’entitat pels boscos de pi negre del país i la producció en aquestes mostra que n’han sortit menys.
La tardor d’enguany ha estat nefasta pel que fa a l’aparició de rovellons, ja que no n’han crescut a les parcel·les. En canvi, la del 2018 va ser de 17 quilos per hectàrea. En aquest contrast juga un paper important la quantitat de precipitacions. Segons dades facilitades pel Govern, la tardor de fa cinc anys van caure un total de 267,8 mm entre setembre, octubre i novembre, mentre que enguany ha estat de 227,3 mm. La resta d’anys la producció de bolets també se n’ha vist ressentida atès, per exemple, que el 2019 es van recollir 1,83 kg/ha, el 2020, 0,45; el 2021, 0,43, i el 2022, 1,31.
Les pluges del mes d’agost són fonamentals perquè “estipula els bolets i si a la tardor plou, t’assegura continuïtat durant la temporada”, afirma Manel Niell. Els bolets tarden entre quinze i vint dies a sortir, i el fet que aquesta tardor hagi estat calorosa i alhora hagi plogut amb certa irregularitat seria un dels motius de la baixa germinació. Segons el servei Meteorològic Nacional, des del 25 de setembre fins a principi d’octubre les temperatures van ser cinc graus més altes del normal, i fins i tot es va registrar rècord de temperatura màxima el primer dia d’octubre, amb 31 graus. A més, les precipitacions totals de l’agost del 2023 han estat més escasses, amb uns números de 85,8 mm. En canvi, les del 2018 van ser de 186,5 mm, tal com indiquen les dades de l’executiu. “Aquest any a l’agost va ploure molt poc i així ha estat la tònica dels últims anys”, assegura el micòleg.
La tendència negativa també s’ha reflectit amb els ceps i els rossinyols. Pel que fa al primer grup, el 2018 es van collir 5,51 kg/ha i aquesta temporada no n’han sortit. El mateix ha passat amb els rossinyols, pels quals el primer any d’estudi hi va haver 3,63 kg/ha i aquest 2023 no n’han aparegut en aquests espais que té marcats AR+I. “Sí que hi ha un efecte del canvi climàtic. Amb temperatures més altes hi ha una major vaporació, s’asseca el terreny i a més hi ha hagut poques precipitacions”, declara el biòleg. L’evolució dels ceps en aquests cinc anys ha anat a la baixa, també. A les parcel·les d’AR+I, el 2019 en va recol·lectar 0,45 kg/ha; el 2020, 0,09; el 2021, 1,45, i el 2022 va ser una mica més alta, de 2,73. En el cas dels rossinyols la tendència és força idèntica en aquest període. El 2019 el resultat va ser de pràcticament nul·la amb 0,1 kg/ha; l’any següent de 0,12; el 2021, 0,37, i el 2022 va ser de 0,05. Segons l’expert, es treballa amb la hipòtesi que en el futur també podria ser així. “Hi pot haver anys puntuals, però en general si fem la mitjana, la tendència seria baixa tant en producció com en diversitat”, remarca el científic. De fet, segons Niell, enguany a les parcel·les no han crescut bolets comestibles. Una de les espècies que s’han trobat és la farinera borda, un bolet tòxic i verinós al qual precisament “li agraden les temperatures altes”, detalla el micòleg.