Una política de pactes que ha estat crucial

En política, la visió i l’estratègia compta. La demostració són les comunals d’ahir. És clar que l’estratègia no són aliances contra natura ni una sopa de lletres, cal coherència per convèncer els electors. Els resultats d’ahir deixen Concòrdia molt reforçada i confirmen que no és el principal grup de l’oposició al Consell General de casualitat. A Sant Julià, amb la marca local Desperta Laurèdia, ho va tenir clar des del principi. Sense tancar la porta al PS va decidir concórrer en solitari, amb tres llistes territorials, convençuda de poder desbancar l’omnipresent Unió Laurediana. Va fer diana. Tindrà una cònsol menor a Andorra la Vella i presència a l’equip de govern d’Escaldes-Engordany. Per a una formació tan jove, amb encara no dos anys, és un recorregut supersònic.

Les aliances també han sortit bé a un PS que estava al precipici, a punt de tocar fons. L’aposta a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany ha estat crucial per no deixar els dos comuns en mans de Demòcrates. És cert que David Astrié ha estat al capdavant en el darrer tram i que la seva antecessora ocupa ara un dels ministeris més complicats, fet que no ajuda, i encara que a priori la victòria de Sergi Gozález no era tan previsible, tampoc és d’estranyar si es fa la suma de vots del PS, Concòrdia i una simbòlica plataforma de Somveïns. Guanyar la capital és una gesta per a l’esquerra i una gran pèrdua per a Demòcrates, que potser es va enfocar massa en Escaldes-Engordany, on una recent arribada a la política com Anna García va obtenir un excel·lent resultat i va provocar seriosos problemes a Rosa Gili, que en algun moment va veure perillar la seva reelecció, vital per a la supervivència política. Estratègia? La va encertar la cònsol escaldenca aconseguint in extremis un acord amb els seus excompanys de partit, amb els quals no es dirigia la paraula, i aconseguint el suport de Concòrdia. Si no hagués estat així, l’alegria d’ahir a la nit de l’exconsellera socialdemòcrata s’hauria convertit en llàgrimes, perquè el resultat seria molt diferent.

La política de pactes ha funcionat per a les forces que es consideren progressistes, han aconseguit una presència al territori que canvia molt el mapa actual, i alhora suposa un clar avís a Demòcrates, que no s’esperaven el cop a la capital i confiaven en la reconciliació amb els històrics rivals d’Unió Laurediana. Les dues parròquies més poblades i administrativament més importants han arraconat els taronja. Són uns resultats difícils de digerir per a Demòcrates per Andorra, que havia posat tota la carn a la graella per recuperar Escaldes i va ser incapaç de preveure que González era capaç d’arrabassar-li la capital.

EL FRACÀS A SANT JULIÀ I A ORDINO

No sempre, però, la unió fa la força. A Ordino es van unir tres forces antagòniques, un Frankenstein connectat per l’oposició al laboratori de Grifols. Estaven convençuts que era suficient per sumar una majoria i fer fora ACO+DA. Les aliances han de ser coherents, compartir més que un no a un projecte a la parròquia. A Sant Julià, Josep Majoral va veure que ho tenia complicat i no va dubtar a fer pinya amb DA per evitar el que ha passat.