Unes eleccions de poble
La primera laurediana a dipositar ahir el vot té 18 anys i un sentiment de pertinença a la parròquia que va deixar clar a la segona frase. És part de la idiosincràsia de Laurèdia.
El cens electoral creix, però Sant Julià es manté fidel a la tradició: es vota a la sala de consell de comú, la que es manté a l’edifici antic. Segurament podrien buscar-se unes instal·lacions més funcionals, però a Laurèdia les eleccions segueixen sent de poble. La treballadora comunal que durant el matí cantava els noms dels electors que dipositaven el vot a l’urna n’era una prova palpable més per la quantitat de gent que coneixia. Tampoc no es va estar d’informar més d’un cop que el jove de torn s’estrenava en una festa de la democràcia. I precisament qui va dipositar la primera papereta a l’urna va ser una integrant del col·lectiu debutant i una prova fefaent que el sentiment lauredià no es perd. “Em sento laurediana i sentia que votar era important. Em fa moltíssima il·lusió”, declarava Eugènia Correia als periodistes.
L’Eugènia va ser la primera, però abans de les nou del matí ja hi havia cua d’electors esperant el seu torn. El ritme de votants no va aturar-se durant el matí i les primeres cues envoltant l’edifici ja es van produir abans que toquessin les onze. Una altra debutant, però només a Sant Julià, era Laura Sánchez, que fins a l’abril vivia (i votava) a la capital. “Soc mestra i quan estàs en una escola ets molt present al poble, però ara ja participo completament i em fa molta il·lusió”, explicava. En temps d’abstenció creixent també és rellevant destacar que hi ha qui no ha fallat mai. Com Lurdes Calvet, que té 84 anys i molt clar a qui vota: “Sempre ho he tingut molt clar, a més el vot és personal i intransferible i ningú ha de saber a qui voto.” Pepita Lucas s’afegia a la importància de participar: “És un dret que tenim els andorrans i l’hem d’aprofitar.”
Dos novells més explicaven com han seguit la campanya tot i estudiar a Barcelona. Canòlich Giribet apuntava que “era conscient que havia de votar i havia d’estar més interessada en el tema que en vegades anteriors. M’han enviat coses, les he vist per Instagram, TikTok”. Adrià Salinas “no tenia gaire clar” a qui votar, però “he anat mirant alguns vídeos, m’he llegit més o menys el programes i al final he arribat al punt de decidir”.
La implantació del vot per correu ha apropat el dret de vot als andorrans que estan lluny. Però viure a Barcelona no suposa una dificultat gran per acudir al país a votar en un dia festiu i fer-ho a París o Brussel·les tampoc per a la ministra d’Exteriors, Imma Tor, que ha residit a les dues ciutats europees. “Un cop vaig votar per correspondència perquè no podia venir, però com que tampoc he estat gaire lluny el dia de les eleccions, un diumenge, sempre he vingut a votar”, explicava. La ministra va destacar la importància de participar-hi i feia èmfasi en la fortalesa democràtica d’Andorra. També l’excap de Govern Albert Pintat emfatitzava que “tenim una gran sort en aquest país que fem eleccions regularment sense excepció”.