Suport majoritari al vot dels residents a les comunals

L’estudi d’Andorra Recerca+Innovació (AR+I) sobre la immigració a Andorra mostra que la majoria dels enquestats estan a favor que els residents puguin votar a les eleccions. El 77,8% dels participants en l’estudi van apuntar que tots els ciutadans, andorrans o no, haurien de poder formar part de les comunals. D’altra banda, el 56,3% van estar d’acord que els residents participin en les eleccions generals. Tot i aquesta majoria, un sector menys inclinat a deixar votar la gent que no tingui la ciutadania són els andorrans i, sobretot, les segones generacions del país, tot i que també estarien més a favor que en contra de la idea.

L’enquesta, que comparava dades del 2022 amb les de l’últim informe, que datava del 2002, també va aprofundir sobre quins són els punts més importants per als immigrants a l’hora d’integrar-se al país. Per primera vegada, comunicar-se en català ja no és el punt que més destaquen els participants. El 2002, el 92% de la societat considerava que comunicar-se habitualment en català era “molt o bastant important”. El 2022, aquesta xifra ha baixat fins al 83% i s’ha vist superada per altres aspectes com “adaptar-se a l’estil de vida d’Andorra”, que el 90% considera rellevant, i “participar en la vida social d’Andorra”, que avalen el 84%.

L’estudi també va apuntar que ha disminuït la proporció de persones que afirmen que conèixer la llengua catalana és necessari per viure a Andorra. Fa vint anys, el 64,4% dels enquestats creien que el català sí que era necessari, mentre que el 20,6% opinaven que només era essencial en alguns àmbits. En canvi, el percentatge del 2022 reflecteix que només el 50,3% creuen que el català és bàsic per al dia a dia, mentre que el 36,1% opinen que només fa falta en alguns àmbits. Els individus d’entre 45 i 60 anys de nacionalitat andorrana o amb molts anys de residència al país són els que més importància donen a la llengua, mentre que els joves són el grup més partidari a pensar que només és útil per a alguns aspectes. Els motius que van aportar els defensors del català quan van realitzar l’enquesta van ser “perquè és la llengua oficial del país” i és útil “per integrar-se”. D’altra banda, els que pensen que només fa falta en determinades situacions, ho van fer al·legant que “hi ha més d’una llengua”, “només s’utilitza en àmbits institucionals” o “es parla més en castellà”. A banda d’aquestes dades, un 13,6% dels enquestats creuen que el català no és necessari en cap sentit per viure a Andorra. Tanmateix, el mateix estudi revela que el 51% no està d’acord amb la frase “l’augment d’immigrants farà que a Andorra es perdi la llengua catalana”, tot i que hi ha un percentatge important (45%) que sí que ho pensa.

Sobre la percepció general que es té sobre els immigrants, l’estudi de l’AR+I remarca que el 84,8% de les persones enquestades creuen que la immigració és positiva per al país i no es percep com una competència econòmica a l’hora de trobar feina, mentre que el 89,6% dels participants en l’estudi opinen que els nouvinguts han de tenir igualtat de condicions a l’hora d’accedir al mercat laboral. Segons els resultats de l’enquesta, el motiu principal pel qual es considera la immigració com a positiva és perquè els nouvinguts cobreixen l’excedent d’oferta de treball que hi ha. En afegit, un 95% dels enquestats està d’acord amb el fet que “els immigrants són necessaris per al funcionament de l’economia andorrana”.

ELS CATALANS, LA COMUNITAT MENYS VALORADA

L’AR+I va demanar als participants en l’enquesta que valorin en una escala de 0 a 10 la simpatia que senten per les persones de diversos països. En el cas d’Espanya, per atendre les diferents sensibilitats que es reuneixen a tot el país, es van dividir entre Andalusia, Galícia, Catalunya i la resta d’Espanya. Entre aquestes opcions, Catalunya va ser la que va obtenir un grau de simpatia menor, amb un 7,6 sobre 10. La més ben valorada pels enquestats va ser Andalusia, amb un 8,1.