Consell General
Els delictes contra el patrimoni es podran jutjar per via ràpida
L’edat de jubilació dels batlles i magistrats passa a ser de 65 anys, amb l’opció de seguir fins als 75
Sessió del Consell General d'ahir.
Els delictes més greus contra el patrimoni –els que comporten penes d’entre quatre i vuit anys– entren dins de la llista de crims que poden ser jutjats per la via ràpida. Durant la sessió del Consell General que es va celebrar ahir, la ministra de Justícia, Ester Molné, va presentar a examen i votació un projecte de llei que permetrà, un cop s’apliqui el nou escrit, “millorar el funcionament de l’administració de la justícia”, segons va valorar Molné.
Aquesta modificació es va fer per “agilitzar el procediment, reduir el nombre d’interns al centre penitenciari en presó preventiva i per permetre aplicar la pena d’una forma més ràpida”, va explicar la ministra. Sobre el segon punt, el de la presó provisional, Molné va destacar la importància per als presos en situació de presó preventiva del fet de poder saber la seva condemna amb rapidesa sense que hagin d’estar tancats esperant que un jutge dicti sentència. A més, la ministra va matisar que “una pena per ser justa s’ha d’aplicar quan es produeixen els fets”. Amb això s’evitarien casos com el que va passar recentment en el qual van haver de passar 20 anys perquè es jutgés un delicte per blanqueig de capital.
El nou text també recull que els batlles i magistrats es puguin jubilar a partir dels 65 anys, però tindran l’oportunitat d’allargar la seva vida laboral fins als 75. El règim vigent ja preveia aquesta possibilitat, però només permetia allargar els anys en actiu en cas que els interessats tinguessin anys de mandat pendents. Amb la nova revisió, tots podran decidir si volen continuar amb la seva carrera o no. Amb aquest canvi, aquestes professions s’equipararan pel que fa a l’edat de jubilació amb la resta del país i s’oferirà l’oportunitat als membres de la judicatura de planejar el seu futur amb més comoditat. Com a valor afegit, aquesta mesura “no tindrà cap impacte econòmic per a les arques de l’Estat”, va rematar Molné, ja que la CASS ja abonava la jubilació a batlles i magistrats des dels 65 anys. Des de Concòrdia, Jordi Casadevall va valorar molt positivament la mesura i va remarcar que “ens dona com a societat la capacitat de preservar la preciosa vàlua de l’experiència”, i va obrir la possibilitat que més professions adoptin aquesta iniciativa.
D’altra banda, també es va afegir un retoc al Codi de procediment penal que permetrà donar un suport tècnic privat al servei de policia en determinades investigacions. Sobre aquest punt, Judith Salazar, del Partit Socialdemòcrata, va apuntar que van obtenir opinions del cos de policia que “no eren gaire favorables”, ja que “ampliar recursos econòmics per fer contractacions al privat podria servir per fer més inversió al sector públic”. Així i tot, el PS hi va donar suport amb la condició que “totes les externalitzacions impliquin acollir-se al principi de jerarquia amb relació a la policia que estigui executant tasques de policia judicial”, va acabar Salazar.
La proposta es va aprovar per assentiment amb el beneplàcit de tots els grups parlamentaris.
L'OPOSICIÓ CONSIDERA IMPRUDENT EL MARC PRESSUPOSTARI
A la sessió del Consell General van entrar a votació les esmenes a la totalitat dels marcs pressupostaris que van presentar Concòrdia i el PS. Ambdós partits van considerar perillós que les previsions de l’Estat es basin en números deficitaris entre el 2024 i el 2027. A més, els partits de l’oposició van argumentar que les xifres aportades pel Govern no eren realistes amb l’estat actual del país i que preveien un creixement massa elevat en àmbits com el PIB, que superaria l’espanyol i el francès. El ministre de Finances, Ramon Lladós, va justificar els números de Govern al·legant que els dèficits que recollia el text es trobaven per sota dels països veïns i que, fins i tot, anaven a la baixa comparant-los amb la tendència del país fa uns anys. Pel que fa a les previsions, Lladós va reiterar en diverses ocasions que estaven basades en la feina del departament d’Estadística i que en molts casos van ser més prudents que l’informe que va publicar l’FMI el dia 18 passat, que augurava un creixement econòmic encara major del Principat. Les esmenes dels partits van ser rebutjades per la majoria i també per Liberals i Andorra Endavant, que van retreure a Concòrdia i al PS no haver fet una esmena a la totalitat quan van sortir els pressupostos generals.