CONSELL DE SANT TOMÀS
Concòrdia diu 'no' a l'acord amb la UE
Escalé el titlla de “detrimental” per als interessos del país i remarca fins a tres vegades que la posició de la formació és molt clara
L’acord d’associació entre el Govern i la Unió Europea encara cueja al Consell General. A la sessió tradicional de Sant Tomàs, celebrada ahir a Casa de la Vall, on va haver-hi representació política de tot l’arc parlamentari, Cerni Escalé no va mossegar-se la llengua i va titllar de “detrimental” l’acord per als interessos del país, tot i que la formació afirma que necessita tenir el redactat final per acabar de fixar el posicionament.
El president de Concòrdia va manifestar fins a tres vegades que la posició de Concòrdia és molt clara, ja que “el 90% del redactat” ja s’ha fet públic. “Si se sacrifica Andorra Telecom perquè es privatitza, si les nostres empreses o els professionals liberals andorrans perden competitivitat amb els de fora perquè venen grans empreses i creen un monopoli, ens tindran en contra.” Escalé va apuntar que l’única forma d’entendre’s seria que aquest acord fos “en clau d’apropar Andorra a un país més just, més sostenible i que pensa més en les futures generacions”. Per tot això, el president de Concòrdia va expressar la seva reticència que les decisions es prenguin des de Brussel·les i no des d’Andorra.
Les paraules d’Escalé van anar precedides de les del cap de Govern, Xavier Espot, que també va acostar-se a Casa de la Vall. Espot va tirar una llança contra els “dos grups parlamentaris que finalment no es van voler sumar malgrat nosaltres haver fet molts esforços”, al·ludint a Concòrdia i Andorra Endavant. Tanmateix, el cap de Govern va expressar que faran tot l’exercici de “transparència i pedagogia necessari” perquè ambdós grups s’hi adhereixin, però avisa que “per part seva també hi hauria d’haver un esforç, com a mínim a cedir en algunes de les seves posicions per poder tenir una posició més matisada, ja no dic favorable”. En la mateixa línia va parlar el president del grup parlamentari de Demòcrates, Jordi Jordana, que va dir que “per haver-hi aproximació hi ha d’haver voluntat, i malauradament Concòrdia, Andorra Endavant i Liberals van decidir no sumar-s’hi i ser crítics amb aquesta qüestió”.
Mentre que el conseller no adscrit dels Liberals, Víctor Pintos, va evitar pronunciar-se sobre si avui en dia votaria a favor de l’acord d’associació –tot i que no va amagar que creu que “s’ha d’estar amb Europa amb unes condicions” i que no es pot “donar l’esquena a la UE”–, Carine Montaner va defensar de nou el seu informe. La presidenta d’Andorra Endavant va acollir-se a la presentació de les conclusions de l’estudi d’impacte que des del seu partit van encarregar a un bufet d’advocats. “Nosaltres hem de controlar el Govern i per això és important, per responsabilitat política, tenir un informe neutral”, va dir Montaner. La consellera general creu que és necessari que la ciutadania tingui un altre estudi, “per veure els pros i contres de l’acord”, i preveu que a principi de l’any que ve veurà la llum.
Per la seva banda, el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, veu amb bons ulls la proposta de l’informe encarregat per Andorra Endavant, amb el qual es podrà decidir d’una forma “opinada” si s’hi està d’acord. “Cal no ajustar els terminis i entendre que el nostre encaix ha de ser d’acord al nostre entorn geogràfic”, va dir. Naudi també va mostrar-se crític amb aquells que volen extrapolar el cas de Mònaco amb el d’Andorra, i el recent trencament de negociacions entre la UE i el Principat monegasc, perquè casuístiques com “el pacte social monegasc, la preferència als llocs de treball, la funció pública, l’habitatge o el sentit duaner no tenen lloc a Andorra”. Tanmateix, el president de Ciutadans Compromesos creu que l’acord donarà “un futur amb més oportunitats” per al país. Queda palesa, doncs, la polarització política que l’acord associatiu genera entre els diferents dirigents polítics en el final d’aquest 2023. En l’horitzó més proper, la redacció final que viatjarà des de Brussel·les i que no s’espera que arribi abans del primer trimestre de l’any. I més tard un referèndum, que s’ha decidit que sigui vinculant. Quasi res.