TRANSCRIPCIÓ
El Consell General difon les actes històriques realitzades el segle XIII
La institució publica dinou documents amb les regulacions legislatives de l’època
El Consell General va engegar ahir el projecte de transcripció de les actes històriques de la institució, que daten des de l’any 1289, època posterior a la signatura dels Pariatges. Així ho va fer públic el síndic general, Carles Ensenyat, mitjançant una roda de premsa conjunta amb dos membres de l’equip tècnic que s’encarregaran de portar a terme les transcripcions, Jordi Guillamet i Ignasi Baiges. L’objectiu de la iniciativa és que la ciutadania, com també investigadors i historiadors, tinguin accés a les actes més antigues, en format digital, perquè puguin conèixer el passat i la història. Fins i tot es podran consultar els primers atestats que la cambra va emetre quan encara s’anomenava Consell de la Terra.
Les transcripcions de les actes i dels documents anàlegs s’aniran executant i publicant el llarg dels pròxims anys, però des d’ahir ja es poden consultar els primers 19 manifests, pertanyents als segles XIII, XIV i XV. Dos dels quals són inèdits, mentre que la resta ja havien estat publicats per juristes i historiadors. Les primeres adaptacions ja es poden consultar perquè estan penjades a la pàgina web del Consell General i s’hi recullen algunes legislacions de l’època com, per exemple, la regulació dels corrals de muntanya, la caça d’animals perniciosos o els afers polítics del moment, com les quèsties que es pagaven als coprínceps (tributs feudals).
Els documents “proven que la tradició parlamentària andorrana és molt anterior a la data que tradicionalment s’havia tingut en compte del 1419”, va dir el síndic general, Carles Ensenyat, que va obrir el tradicional discurs del dia de Sant Tomàs, celebrat a Casa de la Vall, anunciant aquest projecte als consellers. “Evidencien que venim de lluny i que el parlamentarisme andorrà no va tenir un acte fundacional constitutiu, sinó que és fruit d’un llarg procés de sedimentació”, va afegir Ensenyat. Segons el paleògraf Ignasi Baiges, les escriptures s’han adaptat a un format entenedor i de consulta fàcil.