EN TINDRÀ 20 DE BENEFICI EL 2023
FEDA invertirà 150 milions en cinc anys en la transició energètica
FEDA preveu la inversió per assolir els objectius de la transició energètica i cobrir-se les espatlles davant la volatilitat dels mercats exteriorsS
FEDA invertirà 150 milions d’euros en els pròxims cinc anys per completar la transició energètica i avançar-se als canvis del mercat internacional. Així ho va explicar Albert Moles, director general de FEDA, que va fer ahir el balanç de l’any amb la premsa i va explicar l’estratègia de futur de la companyia juntament amb Marta Suñé, directora financera de l’entitat. Aquesta inversió, en part serà possible gràcies a la recuperació econòmica de la parapública, que preveu tancar l’any amb un benefici de 20 milions quan falten deu dies per acabar el 2023. Després de registrar pèrdues de 18 milions el 2022, el benefici d’enguany es va atribuir a l’estabilització dels preus de mercat, l’augment de les tarifes que es van dur a terme el 2023 i a la no repartició de dividends.
Tot i tancar l’any en positiu, Suñé va remarcar la necessitat de continuar fent caixa de cara als pròxims anys. Aquesta urgència va ser atribuïda al fet que s’espera un increment de la demanda energètica lligada a l’augment de població d’Andorra, fet que al seu torn provocarà un creixement de la producció del país que s’haurà d’afrontar “generant energia renovable” per seguir amb els compromisos mediambientals de l’empresa, va remarcar Suñé. Per crear aquesta electricitat, la directora de finances va afegir que “s’ha d’invertir en diferents projectes que ajudin el país en la transició ecològica”, d’aquí la previsió de 150 milions que inclou projectes com ara el parc eòlic del Maià, que està datat entre el 2024 i el 2026 i costarà 38 milions, o millores en la xarxa de calor, que es faran entre el 2024 i el 2028 amb un cost de 29,9 milions.
D’altra banda, Suñé va recordar que “és molt difícil que Andorra sigui autònoma energèticament”. Fet que implica que el Principat ha de dependre de la volatilitat dels mercats. En els últims anys, els preus de l’energia es van multiplicar “quasi per deu” en alguns països, segons va recordar la directora de finances. A partir del gener el mercat es va estabilitzar, però quan es parla de preus estables “ningú assegura que hi pugui haver un increment de dues, tres o quatre vegades del cost de l’energia”, va recordar Suñé. Per tant, davant de la necessitat d’augmentar la producció i cobrir-se de la volatilitat dels mercats, “FEDA necessita fer caixa per escometre tot el que ens ve”, va acabar Suñé.
El canvi energètic també passa perquè l’electricitat que es compra a Espanya i França sigui neta. Sobre aquest tema va parlar Moles, que va explicar els compromisos de cara al 2030 perquè “tota l’electricitat importada a Andorra sigui d’origen renovable”, va dir el director general.
Per acabar, l’últim objectiu de la parapública serà donar més “poder i informació al consumidor”, tal com va afirmar Moles. Per fer-ho, es facilitarà l’autogestió de l’estalvi, l’autoconsum i s’aportarà més informació i transparència al consumidor final gràcies a la digitalització i millores al portal web i l’aplicació mòbil de FEDA.
EL GENER DEL 2023 ES VA VIURE EL DIA AMB MÉS DEMANDA ENERGÈTICA DE LA HISTÒRIA
A final de gener d’aquest any es va viure el rècord històric de punta de demanda. És a dir, el moment amb més consum d’electricitat a Andorra de la història. El pic es va registrar quan el consum elèctric va arribar a 127 megawatts/hora (MWh). Paradoxalment, aquesta xifra es va registrar en un moment en què FEDA va demanar a la població que reduís el consum per la crisi energètica a la qual s’enfrontava Europa. No obstant això, la demanda elèctrica es va mantenir per sota dels nivells dels anys anteriors a la crisi energètica i de l’any passat. Respecte al 2022, la demanda ha caigut un 1,7% i es preveu tancar l’any amb un consum de 554 gigawatts/hora (GWh). Per cobrir la demanda, FEDA ho fa a través de la importació d’energia dels països veïns i la producció nacional, que sobretot es basa en l’energia de la central hidroelèctrica, que produeix el 40% de l’electricitat que genera el Principat durant els mesos de primavera, quan hi ha més aigua, i el 10% durant l’hivern, el període més sec de l’any. En el còmput global, la producció nacional ha cobert un 20% de la demanda anual.