Les peripècies poc agradables amb què es troben els temporers

Deixar el país nadiu per emprendre una nova vida en un altre país no és una decisió fàcil. A tot arreu hi ha desaprensius i gent que intenta treure profit davant la ingnorància de les persones que arriben, sovint massa confiades. Aquests són alguns testimonis de temporers sud-americans que, per motius obvis, prefereixen mantenir l’anonimat. Totes són experiències reals.

Assetjament

“Necessito saber quines opcions hi ha davant d’un clima laboral hostil i amb moltes situacions d’assetjament. A la meva parella li han fet insinuacions, subjeccions, li treuen el davantal, la conviden a sortir, maltractament davant de la no-correspondència, entre molts altres problemes. No compleixen amb allò pactat en el contracte. No programen l’horari amb una setmana d’anticipació i el canvien com si res. Vol renunciar-hi però no s’anima per por que li treguin la targeta verda. Què es pot fer davant aquests casos ? El que es vol és treballar en un ambient laboral tranquil on es puguin aplicar els coneixements d’estudi”.

Al carrer

Perdonin les molèsties. Em fa una mica de vergonya. Potser parlaré als que comentin, estic fa quatre dies sense lloc per dormir i sense un euro. Si algú té un garatge o el que sigui. I una mica de pa o alguna cosa per menjar, eternament agraït. Perquè la veritat tinc gana i fa molt fred al carrer!

Estafa

Als que estan arribant i estan per venir, comença l’època en què els estafadors fan de les seves, s’aprofiten de la necessitat d’habitatge per estafar els incauts. El consell és: sota cap concepte donar diners per avançat. Et demanen diners per veure el pis o pels suposats honoraris de l’advocat que et farà el contracte de lloguer, si algú els demana diners per això, estiguin alerta que és una estafa segura. Bona sort, nois!! I que tots els que venen amb el desig de treballar aconsegueixin feina!

Documents

Després d’un mes de molt esperar he aconseguit una feina, però a l’anar a demanar els papers a immigració, em demanen un certificat de domicilici. Visc en un Airbnb esperant tenir un contracte per poder llogar un pis. Algú em pot ajudar a trobar una solució?

Schengen

“Vaig arribar a Andorra des de França, en el moment de passar la frontera, l’oficial no ens va aturar, fins i tot va dir que passéssim directament.

Jo anava en un Blablacar, li havia dit al conductor que s’aturés per poder segellar el passaport, i em va dir que podia tornar a segellar-lo després, així que vaig confiar en ell. Avui mateix he anat a segellar el passaport, i no ho volen fer, diuen que havia de sortir o entrar a França. Algú ha viscut una cosa semblant? Per a mi és important que al passaport es mostri que jo vaig sortir de la zona Schengen perquè, eventualment tornaré, i tinc encara alguns dies a Schengen”.

Euros o dòlars

Què es recomana, comprar directament euros o dòlars? Quants diners cal portar una vegada allà. Vaig estar llegint que el sou mínim ronda els 1.200 euros; traient el lloguer i el menjar queda alguna cosa per poder estalviar? I si és veritat que hi ha feines en què ja et donen l’hostatge i el menjar. Espero les respostes, gràcies!!

Bitllet

“Jo viatjava amb contracte laboral, passatge de bus des de Barcelona a Andorra. Comptava amb la targeta verda de la temporada passada i no em van deixar pujar. Vaig haver de comprar passatge de tornada al lloc de sortida. Viatge amb Iberia”.

Ajuda

“El meu fill de 23 anys és a Malta, és un noi molt decent, respectuós i educat. Necessito que algun compatriota aquí que pugui ajudar-me que ell tingui on arribar a Andorra perquè pugui sortir de l’espai Schengen ja que arribaran els seus 90 dies de permís a Malta i hauria de sortir a un país no Shengen per tornar a l’illa. No estic demanant res regalat perquè sé que tot té un cost, però el que val més és que algú aquí pugui tenir la bona voluntat i em pugui ajudar. Si algú aquí de veritat entén la meva preocupació amb la meva ànima li puc dir que aquí a Colòmbia jo li ofereixo la meva llar, per quan en qualsevol moment vulgui venir de vacances, gràcies”.

Desallotjats

“Fa aproximadament dos mesos el meu xicot va aconseguir una habitació on després hi vaig anar a viure jo, ja que la senyora del pis no hi va veure cap problema. Teníem els diners per pagar, i d’ un dia per l’altre el seu fill ens va dir que havíem de desallotjar-la perquè ells suposaven que no teníem diners i que ens n’anéssim. El meu xicot els va mostrar immediatament els diners que teníem separats per al lloguer i la senyora va respondre que bé, que després que tinguéssim els diners cada mes no hi havia problema. La meva parella va marxar uns dies i llavors em van dir que no volia llogar més l’habitació (cosa que després vaig descobrir que era fals perquè li va oferir l’habitació a un noi). El seu fill també hi va intervenir, sempre dirigint-se de manera agressiva, alçant la veu, argumentant que casa seva no era un hotel i que el pagament havia de fer-se complet encara que ja havíem acordat una altra fórmula. Finalment la senyora va dir que és el seu fill qui li complica la vida i que la manipula per fer-nos fora. Va comentar que el seu fill no li aportava res per a les obligacions de la casa, que estava desesperada i els únics ajuts que eren els nostres. El fill deia que no calia la llum per cuinar per estalviar energia. Inicialment ens va dir que podíem fer servir tot de la cuina i després va començar a amagar-nos les coses perquè no les féssim servir.”

Inflació

Heu de de saber que: t’estafaran amb els preus dels allotjaments tot just arribis, et trobaràs amb un sistema de transport per moments saturats i caríssim en relació amb la distància que recorre, si t’agradava sortir a dinar fora t’oblides, els aliments bàsics també són molt cars”.