Suport massiu al reagrupament familiar

El recent estudi d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I) sobre la immigració al país indica que una majoria generalitzada aprova el reagrupament familiar d’aquells treballadors i treballadores per tal que puguin portar la seva parella i fills al principat. Un 95% del total d’enquestats, que són 786 andorrans majors de 18 anys, es mostra d’acord amb aquesta afirmació. Tanmateix, es desprèn una transigència massiva també que aquests treballadors puguin accedir a un lloc de treball en igualtat de condicions que els andorrans (90%).

Molts dels migrants arriben al principat a través de l’ocupació temporal, de la qual el 2022 van autoritzar-se 9.303 permisos. D’aquests, 6.561 (70%) van ser durant la darrera temporada d’hivern, fet que va suposar un increment del 32% respecte la termporada anterior. Dels permisos temporals inicials autoritzats, el 60% van prorrogar-se.

A principis de juny d’aquest any, l’executiu de Xavier Espot va endurir els requisits econòmics per poder fer el reagrupament familiar en modificar el Reglament del servei d’Immigració. El canvi va suposar que el sol·licitant ha d’acreditar que la suma dels ingressos és del cent per cent del salari mínim per ell, així com el 100% del salari mínim per cadascun dels majors d’edat reagrupats i d’un 70% per cadascun dels menors d’edat també reagrupats. D’aquesta manera, tenint en compte que el salari mínim està actualment fixat en 1.286,13 euros, un treballador que vulgui portar la parella al país i el fill menor d’edat ha d’acreditar uns ingressos de 3.472,55 euros: 1.286,13 per ell (100%), 1.286,13 pel cònjuge (100%) i 900,29 per un menor (70%). Abans de l’entrada en vigor de la modificació, el sol·licitant havia d’ingressar uns 2.700 euros: 1.286 euros per ell (100%), més 900 euros per la parella (70%) i 514,45 euros per un menor d’edat (40%).

Espot va sortir al pas de les crítiques fent un al·legat sobre els recursos limitats d’Andorra i que “no es pot defensar, d’una banda, un creixement sostenible i, de l’altra, ser tan generosos en matèria de reagrupament”. El cap de govern també va incidir en el fet que “és normal ser una mica exigents perquè hi haurà unes necessitats en alguns reagrupaments que faran que l’endemà algunes persones vagin a picar a la porta dels serveis socials”.

Precisament l’any 2022, el ministeri d’Afers Socials a través de l’atenció a les persones i les famílies, va tractar l’any passat 1.399 expedients per problemàtiques majoritàriament econòmiques (28%), de tipus personal o familiar (23%), relacionades amb els estudis (21%), laborals (12%) i d’habitatge (8%). Moltes estan interrelacionades i la principal rau en l’economia, i que es trasllada, també, en les dificultats per arribar a finals de mes. Per nacionalitats torna a haver-hi diferències substancials.

LA POBRESA ECONÒMICA I ENERGÈTICA ESCANYA MÉS ELS PORTUGUESOS

Els residents portuguesos són aquell segment de la població andorrana més castigat econòmicament. Un 55% exposa alguna o molta dificultat per arribar a final de mes, molt allunyats de les altres nacionalitats que més es representen al país. Als francesos, que són els que viuen millor, aquesta xifra se’ls situa en un 21%, mentre que en els espanyols ascendeix fins a un 35%, molt a prop dels nadius andorrans (36%). A mig camí entre portuguesos i espanyols, la xifra en la resta de nacionalitats residents arriba a un 43%. Pel que fa al manteniment de la llar calenta, també són els portuguesos els que tenen més dificultats. Un 34% dels enquestats lusitans respon que es veu privat econòmicament per mantenir una temperatura adequada de la llar quan fa fred. En el cas de la resta de nacionalitats, aquesta xifra oscil·la entre el 15% i el 17%. Mentre que només el 19% dels francesos i el 22% dels andorrans presenten dificultats per marxar una setmana de vacances, en el cas dels portuguesos aquesta xifra puja fins al 44%. Dels espanyols, per la seva banda, són un 27%.