Traves de França i Espanya a les constructores del país

Les empreses constructores fa temps que mostren els seu malestar per les traves que se’ls imposa des de França i des d’Espanya per poder optar a concursos públics. El darrer intent que ha fet aixecar el to de les queixes està relacionat amb el projecte de millora i embelliment de l’RN20 en el trajecte que comunica Andorra i França. I és que el Govern andorrà invertirà fins a 18 milions d’euros en territori francès per millorar els accessos de les carreteres RN20 i RN116, però fonts del sector van explicar que han estat tantes les exigències que se’ls ha demanat, que optar a la possibilitat de participar en les obres “és del tot inviable, perquè ens demanen tota una paperassa per a la qual necessitaríem gairebé un any per tenir-la disponible”.

Les empreses entenen que es tracta d’una manera tramposa d’evitar la competència de les companyies del país i de facilitar que el concurs públic sigui finalment per a una empresa francesa. Com a exemple es refereixen a les homologacions dels documents, com diplomes o títols dels professionals, referents a l’empresa i altres dades que necessiten ser tramitades a París i difícils d’obtenir en un temps raonable. Els empresaris creuen que és més facil actuar com a proveïdors que ser socis d’una UTE a França.

SILENCI

La indignació s’ha fet més manifesta ara perquè a les obres on l’estat andorrà participa amb una inversió important tampoc han estat assequibles per a les companyies del país. L’executiu és coneixedor d’aquesta problemàtica, que ha estat exposada pel sector, però de moment no hi ha hagut retorn. També se li ha fet saber a l’ambaixador francès a Andorra, Jean-Claude Tribolet.

La situació no és molt millor a Espanya. “Al contrari, encara ens posen més impediments a la duana”, es lamenten des del col·lectiu. Documents homologats de tota mena, obligació de pagar l’IVA per avançat... És tan complicat que les fonts assegurem que l’única forma d’accedir a obres públiques al país veí és registrar una empresa espanyola.

Teòricament, els convenis entre els tres estats no veten les constructores andorranes perquè puguin participar en obres públiques, però a la pràctica les exigències són tan elevades que es fa impossible accedir-hi amb les mateixes condicions que les companyies nacionals.