La UE decidirà si els 27 han de votar l'acord d'associació

Hi ha un punt de l’acord d’associació que sembla que ha passat desapercebut, però que és de gran importància. Es tracta de si Europa el cataloga d’acord mixt o no. Si la decisió és afirmativa tot canvia, començant pel calendari, fins a l’interrogant de la data en què entrarà en vigor, perquè significa que l’acord d’associació amb Andorra, tot i tenir l’aval de la Comissió Europea, haurà de ser aprovat pels 27 parlaments nacionals dels països membres de la Unió Europea.

I això que pot semblar un pur tràmit per a cada estat, es pot convertir en una eternitat per a Andorra i San Marino. També, òbviament, es requerirà l’aprovació del Consell General i del Parlament Europeu. Si acaba sent catalogat com a mixt, el calendari ja proposat als membres del pacte d’Estat en la darrera reunió deixa de tenir validesa, ja que els terminis podran ser molt més llargs i no caldrà treballar amb tanta celeritat.

Xavier Espot va comentar que “en principi no serà un acord mixt”, encara que va admetre que s’estava en una fase de converses. El president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, en canvi, va afirmar que Europa el pot considerar mixt “i llavors no és necessari posar-lo sobre la taula de forma precipitada”. El conseller massanenc va afegir que es disposarà de més temps per argumentar-lo i aconseguir un major consens, “i que tothom entengui del que estem parlant i que és beneficiós per a Andorra”. Naudi va avisar que “s’hi barregen molts conceptes” i va dir que podia entendre el neguit dels monegascos amb alguns punts de l’acord, “que en cap cas són extrapolables a Andorra, on ens han respectat totes les línies vermelles”.

Blanca Vilana, autora del llibre Andorra i Europa, el canvi necessari, explica que l’anomenat col·loquialment bruxelois –naturalesa mixta– dels acords d’associació és un punt que no “s’hauria de perdre de vista” perquè els països membres poden “allargar excessivament tantes vegades el procés durant anys”. Alguns experts avisen que no es pot anar a remolc de les exigències d’homologació total “en una negociació que condicionarà el futur de les pròximes generacions”.

També aquest punt és essencial per al calendari que s’ha marcat el Govern fins a la ratificació al Consell General si és aprovat en el referèndum. En el document entregat en la reunió de pacte d’Estat del 12 de desembre passat s’especifica que entre el març i l’abril es disposarà dels resultats dels estudis d’impacte que està elaborant l’ARI, i a l’abril es farà la rúbrica del Govern.

A l’octubre (data no definitiva) se celebrarà el referèndum consultiu políticament vinculant, i aquell mateix mes –per concretar encara– s’iniciarà el procediment legislatiu per debatre la ratificació de l’acord al Consell General, que necessitarà el suport de dos terços de la cambra. En aquest mateix document hi ha un apunt que deixa clar que el calendari està subjecte al fet que l’acord d’associació no sigui un acord mixt i, per tant, necessiti la validació als diversos parlaments nacionals dels Vint-i-set.

Segons la legislació europea, si l’àmbit d’un acord no és competència exclusiva de la UE, els països membres també l’han de signar. És en aquest cas que s’anomenen acords mixts i això és precisament el que s’ha d’acabar de definir amb la Comissió Europea. Si s’ha de tenir l’aval dels 27 parlaments és tot molt més complicat. Els països celebren eleccions i canvien de govern, tenen prioritats que passen al davant, i fins i tot en algun cas extrem hi ha la possibilitat de topar amb algun mandatari que hi posi objeccions i compliqui l’entrada en vigor.

SAN MARINO VA ESPERAR QUATRE ANYS

San Marino sap perfectament què és haver d’esperar per un acord mixt. Ho va patir amb l’actual acord duaner, que va ser aprovat el 1991, però va haver d’esperar uns quatre anys després de l’acord entre les dues parts per aconseguir l’aval de tots els països que en aquells moments pertanyien a la Unió. Elimina tots els aranzels i mesures no aranzelàries per a gairebé totes les mercaderies, i estableix la lliure circulació de totes les mercaderies produïdes a la UE o a San Marino.