Mortés veu legítima la reclamació de Dolsa

Els nous càrrecs electes comunals van assumir ahir unes funcions que formalment començaran a ocupar el 2 de gener. Com dicta la tradició, ho van fer durant una sessió de consell de comú el 28 de desembre, el dia dels Sants Innocents. I fa part de la idiosincràsia de l’acte que malgrat les cares més o menys llargues dels perdedors predominin paraules de política constructiva. Però Ordino va ser la nota discordant. Perquè malgrat que Enric Dolsa i Jordina Bringué van prendre possessió dels càrrecs de consellers de la minoria, el líder d’Units per Ordino va fer un símil futbolístic per dir que no es creu els resultats del 17 de desembre. “Aquest partit no s’ha acabat i queden la pròrroga i els penals” i està disposat a jugar-los, si cal, al tribunal d’Estrasburg. Paradoxalment va justificar haver acudit a l’acte de formalització del nou comú “perquè el poble d’Ordino no es mereix aquesta polèmica”.

Les reaccions de l’actuació de Per Ordino van ser dispars per part del cònsol major sortint i la cònsol major que el relleva, que malgrat compartir sigles han acabat clarament distanciats. Perquè Josep Àngel Mortés, malgrat assegurar que estava sorprès per la denúncia de Dolsa, va afirmar que “és molt legítim que si algú té un dubte faci les accions que cregui que ha de fer”. Maria del Mar Coma va acusar el líder de la minoria de fer “un mal servei a la democràcia” i va atribuir al mal perdre les accions engegades.

Un altre dels focus de la jornada estava posat en Andorra la Vella, que recuperen els socialdemòcrates (aquest cop aliats amb Concòrdia i Somveïns) després d’una dotzena d’anys. Es van veure cares llargues però va ser especialment significativa la del cònsol menor sortint, Miquel Canturri, que va votar diferent dels companys de minoria en l’elecció de Sergi González com a cònsol major (i només aquesta, no la resta de càrrecs). Va ser un no, mentre que David Astrié i Rosa Maria Sabaté es van abstenir. González havia fet exactament el mateix quan Canturri va prendre possessió de les funcions de cònsol menor el passat mes de març. Les declaracions van ser de bones intencions però David Astrié també va treure pit de l’herència demòcrata que rep el nou equip de govern comunal i els va encoratjar a “treballar de valent com ho hem fet nosaltres”.

Demòcrates perd la capital després de vuit anys i Unió Laurediana, Sant Julià. El canvi a la parròquia del sud és significatiu no només pel pes que ha tingut històricament UL en la política laurediana, també perquè ha estat un canvi de rols: qui durant quatre anys ha estat cònsol major passarà a liderar la minoria i el qui ha fet oposició durant el passat mandat agafa les regnes de la corporació. Cerni Cairat i Sofia Cortesao van assumir les funcions de, respectivament, cònsol major i menor amb l’abstenció dels tres consellers d’UL+DA. Majoral va assegurar haver assumit el resultat des del minut 1. També va deixar clar que el compromís és ser quatre anys conseller malgrat la tasca poc agraïda d’ocupar plaça a la minoria. Minoria perquè “no m’agrada oposició”, va reblar.

MOLTES CARES NOVES

El mandat porta una àmplia renovació de les màximes autoritats comunals i ja no només pels canvis de colors polítics a la capital i Sant Julià, també perquè alguns dels que podien repetir han decidit no fer-ho (Francesc Camp, Olga Molné, Jean Michel Rascagneres). L’únic tàndem que repeteix és del de Rosa Gili i Quim Dolsa –la primera no va poder acudir a la presa de possessió per malaltia– i Gili amb Laura Mas són les úniques cònsols majors que revaliden. És repetidor també Marc Casal com a segon d’a bord a Canillo. I Eva Sansa passa de número 2 a número 1 a la Massana. Serà un mandat amb quatre cònsols majors dones: Gili, Mas, Sansa i Maria del Mar Coma. Els tres homes són tots novells: Sergi González, Cerni Cairat i Jordi Alcobé.