El Govern anima patronal i sindicats a seguir negociant per assolir acords salarials

El Govern va aprovar ahir el projecte de llei per incrementar l’IPC a tots els salaris situats entre el mínim i el mitjà (entre 1.263 i 2.400 euros), com ja havia informat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, als grups parlamentaris.

A banda de les xifres, que són acceptades per la patronal i rebutjades pel sindicat, la ministra va lamentar precisament aquesta falta d’acord en el diàleg entre les dues parts i va anunciar que l’any que ve –ja al gener– es mantindran de nou contactes de cara a assolir un consens sense la necessitat d’intervenció de l’executiu. La proposta del ministeri no preveu la tretzena paga que reclama l’USdA, i Marsol va convidar a avançar en el diàleg i com a mínim que s’arribin a establir convenis sectorials.

La mesura complementarà la decisió governamental, comunicada abans de Nadal al Consell Econòmic i Social, d’apujar el salari mínim un 7%, un valor situat més de dos punts percentuals per sobre de l’IPC (les darreres previsions situen l’índex de preus de consum per sota del 5%). En concret, el salari mínim queda establert en 7,94 €/ hora; 63,52 €/ dia, i 1.376 euros mensuals.

Marsol va deixar clar que el debat sobre la paga extra és un afer que han de resoldre els actors econòmics i que no pertany al Govern prendre una decisió més enllà de l’acord que s’ha adoptat en forma de projecte de llei que serà tramitat per la via d’urgència.

La CEA es va mostrar ahir en sintonia amb el projecte de llei, encara que, com va explicar el seu director, Iago Andreu, no és exactament la proposta de màxims que va posar sobre la taula, “però s’hi acosta, perquè al final vam fer uns càlculs amb un IPC més elevat i l’empresariat no discutirà la decisió de la ministra”.

Andreu va remarcar que els empresaris van fer una primera proposta que després va ser “millorada” a través de trams. La proposta que va formular la patronal va ser en primera instànciaestablir un salari mínim equivalent a l’IPC més un 1,5% i un augment dels salaris situats entre salari mínim i el salari mitjà de cada sector productiu equivalent a l’IPC menys un 2,5%. La segona fórmula va ser la d’augmentar el sou mínim l’IPC més un 1,5%, les retribucions fins al medià (1.900 euros) amb l’IPC i les que van fins al mitjà l’IPC menys un 1,5%.

El director de la CEA va discrepar del fet que les persones amb sous superiors al mitjà quedin discriminades i va defensar que “es tracta de càrrecs directius o de confiança que tenen l’opció de negociar directament amb els seus superiors una millora de les condicions”.

Andreu també va rebutjar que per llei actualitzin cada any tots els salaris: “No es fa en cap país del nostre entorn i una mesura com aquesta és clarament inflacionista”. Es va mostrar partidari d’incitar a fer convenis col·lectius i va recordar que empreses del ram de la construcció o del transport van intentar sense èxit disposar d’un interlocutor assalariat, però que és molt difícil perquè en el sector privat no hi ha arrelada una mentalitat sindical. El dirigent de la CEA va insistir com a contraprestació als costos laborals que les hores extres siguin cotitzables a la CASS de manera temporal com a hores ordinàries i que la jornada laboral no s’hagi de comptar setmanalment, sinó que es pugui fer de manera trimestral, semestral o anual, “que no afectaria el treballador”.