Les empreses pateixen una rotació de personal del 30%

Els empresaris del país no estan tan preocupats per l’increment salarial que pot aplicar el Govern com del problema compartit que tenen per satisfer la demanda d’obra que pateixen. Segons fonts properes a la patronal, es pot xifrar en un 30% la rotació laboral, és a dir, de treballadors que deixen el lloc de feina per anar a un altre lloc. I en alguns casos el percentatge s’eleva al 50%.

Una altra dada significativa fa referència al dèficit estructural per cobrir les necessitats. Les mateixes fonts xifren en un 10% el percentatge de mà d’obra que falta a les empreses per cobrir tota la plantilla. Es tracta, apunten, d’un escenari que no es redueix a Andorra, sinó que s’ha de competir amb els països veïns, on sectors com la restauració han de recórrer a la immigració per mantenir oberts molts negocis, mentre que altres opten per tancar perquè no aconsegueixen personal fix que asseguri la supervivència del negoci. És un problema generalitzat i Andorra no n’és cap excepció.

Els empresaris són conscients que oferir salaris atractius és la manera de fidelitzar el personal i per això qualifiquen de gest polític l’intervencionisme del Govern a l’hora de fixar els increments salarials, que per a l’any vinent serà d’un 7% per al sou mínim i de l’IPC fins al salari mitjà. Les empreses consideren que al final el mercat acaba imposant els salaris i assenyalen que l’any passat l’augment real es va situar per sobre de l’increment legislatiu, ja que les mateixes empreses intenten retenir els empleats amb millores salarials o fitxen de la competència per omplir les vacants.

Com a exemple exposen que en el sector de la construcció els sous són un 9% superiors respecte als del 2022, “molt per sobre del que s’havia regulat des de l’executiu”. Altres àmbits, com els del transport o de la logística, amb molta necessitat de mà d’obra, també han experimentat increments importants.

És per això que consideren que un aspecte és el debat polític i l’altre una realitat que imposa les regles. El nombre de treballadors que perceben el salari mínim és molt petit, només un 1,5% dels assalariats, i en canvi la discussió que s’ha produït entre la CEA i l’USdA donava a entendre que l’afectació és major.

Des de l’empresariat s’insisteix que el punt clau és el control de la inflació i s’incideix que no s’ha sabut preveure el problema de l’habitatge per al qual fan falta mesures que tindran efecte a llarg termini. Per això es proposen pisos assequibles, que s’entén que han de ser amb ajudes. Els empresaris consideren que amb un sou de 1.500 euros, el cost de la vida i especialment l’habitatge representa un problema important i els pisos que el Govern està habilitant trigaran un temps a ser habitables. Per això entenen que cada any s’hauria de disposar d’una partida al pressupost destinat a l’habitatge assequible, que volen diferenciar de l’habitatge social, que seria aquell per a famílies amb menys recursos.

Les fonts indiquen que es tracta d’un dèficit estructural i que no s’ha actuat anticipadament per afrontar-lo, i recorden que 1.400 famílies necessiten l’assistència dels serveis socials per tirar endavant. També adverteixen que sobtadament es pot produir una crisi de conjuntura en l’economia i s’alliberin pisos.

EL 2029 AMB 90.000 HABITANTS EL PAÍS PODRIA ENTRAR EN COL·LAPSE

Els estudis no són gaire optimistes sobre si es manté la tendència i per aquest motiu s’està treballant en els estudis de càrrega que determinin on es troba el límit del creixement de la població. L’anterior ministre d’Economia, Jordi Gallardo, disposava d’uns estudis que alertaven que, seguint la mateixa evolució, l’any 2029 la població podria arribar als 90.000 habitants i el país podria quedar col·lapsat en matèria de mobilitat.

És per això que s’està treballant en el que s’anomena transport segregat. De fet, un altre estudi preveu un tramvia des de la Seu d’Urgell fins a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, sota el supòsit que els terrenys i la construcció seran molt cars i no tothom tindrà la possibilitat de viure a Andorra. La part positiva, segons els empresaris, és que l’acord d’associació amb Europa manté la restricció per a permisos de residència i treball al Principat i, en canvi, és molt permissiu pel que fa al nombre de transfronterers. Les previsions és que els habitatges continuaran cars i la compra a l’abast de poques persones. Es contempla que moltes famílies optaran per viure fora.