Espot destaca la pujada de sou a més de la meitat dels treballadors

El missatge de cap d’any de Xavier Espot va girar al voltant dels tres temes que més han preocupat la ciutadania el 2023: el poder adquisitiu i els salaris, la problemàtica de l’habitatge i l’acord d’associació amb la Unió Europea.

Sobre el primer tema, Espot va admetre que “al llarg dels darrers dos anys hem viscut un repunt de la inflació com feia dècades que no vèiem”, i va lamentar que omplir la cistella de la compra “avui és notablement més car que fa un any”. Aquesta situació va portar els agents econòmics i socials a negociar durant mesos per buscar un acord que permeti augmentar els salaris de cara al 2024. Espot, que va assegurar que Govern va seguir de prop les negociacions i en moltes ocasions va ser qui les va incentivar, va afegir que “s’han acostat posicions i s’han fet concessions importants per trobar una entesa”, però l’acord entre patronal i sindicats no va ser possible.

Davant d’aquest escenari, Espot va asseverar que “no hem volgut defugir la nostra responsabilitat i és per això que hem decidit incrementar el salari mínim i les pensions de solidaritat fins a dos punts per sobre de l’IPC”. Amb aquesta mesura, Govern va apostar per millorar el poder adquisitiu de les persones amb menys recursos. A més, també es van augmentar tots els salaris per sota del mitjà, que se situa prop dels 2.500 euros. Amb tot, Espot va afirmar que aquestes pujades afectaran més de la meitat de les persones assalariades del país, que serviran per protegir les famílies que viuen en un habitatge de lloguer i per assegurar “el futur d’aquelles que depenen de salaris i pensions”.

Més enllà dels salaris, el cap de Govern també va parlar dels moviments socials que van sorgir arran de la situació de l’habitatge. En especial, Espot va fer menció a les manifestacions dels últims mesos i va apuntar que “poques vegades abans Andorra s’havia expressat de manera tan plural”. El discurs va seguir amb un lament del cap de l’executiu, que va afirmar que no és senzill “recollir totes aquestes veus diverses –a vegades fins i tot amb punts de vista i interessos contraposats– i trobar un denominador comú”. Això no obstant, Espot va assegurar que l’acord transversal de totes les forces polítiques en matèria d’habitatge demostra que hi ha unitat al tomb de les grans qüestions que més preocupen la ciutadania. Sobre l’acord, Espot va afegir que “és un bon exemple del diàleg fructífer que s’estableix entre els ciutadans i els polítics” quan els segons saben “deixar de banda els interessos partidistes i uneixen esforços en benefici de l’interès comú”. Gràcies a aquests acord d’estat, Espot va remarcar que “les persones que han viscut amb l’angoixa de no saber si podrien continuar tenint al seu abast un habitatge a preu assequible poden estar tranquil·les i tenir la seguretat que aquesta situació no canviarà els pròxims anys”.

Amb l’esperit de l’acord transversal i l’entesa entre els partits, Espot va fer menció a altres qüestions que seran clau de cara al 2024, com ara la regulació de la inversió estrangera, que ha de servir per fer “sostenible el sistema de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social”, i per trobar un equilibri entre la protecció del medi natural i el desenvolupament urbanístic del país. “Si el consens ha estat possible en una qüestió crucial i complexa com la de l’habitatge”, va seguir Espot, “també ho ha de ser en totes aquestes altres fonts que acabo de mencionar”.

El cap de Govern va acabar el discurs fent referència al Conte de Nadal de Charles Dickens, en què tres esperits, el del present, del passat i del futur, visiten el protagonista. Sobre el passat, Espot va remarcar que “amb els nostres encerts i errors, no es pot canviar”, però revisant els fets passats es podrà actuar sobre el present, “per consolidar els encerts i corregir els errors”. I és així, va acabar Espot, “que entre tots construirem el futur”.

MESOS PER RESOLDRE DUBTES SOBRE LA UE

Sobre les relacions exteriors, Espot va dir que l’acord d’associació amb la UE fixarà un marc estable i equilibrat de relacions amb els veïns europeus, però que en els pròxims mesos caldrà “dissipar dubtes, desfer malentesos i explicar els canvis en positiu que l’acord representarà per a la societat”, amb la vista posada en el referèndum en què el poble andorrà haurà de donar el seu veredicte definitiu. El cap de Govern va recordar que el procés el van iniciar els governs d’Albert Pintat i de Jaume Bartumeu, i que era una visió que compartia Toni Martí.