El 2023 es tanca amb un IPC del 4,6% per la baixada dels preus dels carburants

L’IPC ha tancat l’any igualant els nivells més baixos de tot l’exercici. Els preus s’han incrementat un 4,6% el 2023, segons el departament d’Estadística de Govern, la qual cosa suposa una disminució de quatre dècimes respecte al novembre passat. Una magnitud que Govern preveu que s’aplicarà a l’hora de revisar els salaris, el que comportarà que les retribucions fins als 2.400 euros (salari mitjà) s’incrementarà un 4,6%, mentre que el salari mínim ho farà un 7%. “Valorem la dada positivament, perquè venim d’unes inflacions molt elevades des de la pandèmia, en què es va paralitzar quasi tota l’activitat econòmica i la situació es va agreujar per les conseqüències de la guerra d’Ucraïna”, va explicar la ministra d’Economia Conxita Marsol. Perquè la variable que condiciona al màxim l’indicador és el preu del carburant, que es va disparar amb el conflicte armat. Però després ha anat baixant, la qual cosa que ha contribuït a fer caure la inflació. “Andorra és molt dependent del preu del carburant perquè tot el que consumim ens arriba a través del transport”, va afegir la ministra. Tal com es destaca des del departament d’Estadística, ha estat el grup Transport el causant dels augments inflacionaris. A l’extrem oposat, se situen els grups Habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles, aliments i begudes no alcohòliques que, amb espectacles, esbarjo i cultura han contribuït a mitigar l’augment de preus.

OSCIL·LACIONS

La variació de l’Índex de Preus al Consum ha estat molt desigual al llarg de l’any. El 2022 es va tancar amb un IPC del 7,1% que, de manera continuada, va anar caient fins a situar-se al nivell més baix el juny d’enguany (4,4%). El Govern es va basar en aquesta tendència a la baixa de l’indicador per elaborar el pressupost de l’any en curs (en concret un 4,2% d’increment de totes les partides), però el canvi a l’alça l’obligarà a revisar-lo, tot i que d’una manera molt menor del que apuntava a l’estiu. A partir del juliol, va començar a pujar de nou fins a arribar al 5,6% a l’agost i al 6,1% el setembre per tornar a caure els tres últims mesos de l’any fins a situar-se en el 4,6% definitiu. Una xifra que baixarà aquest exercici si es compleixen les previsions que s’ha fixat l’executiu. “L’IPC se situarà a la ratlla del 3%, i fins i tot per sota”, va declarar la ministra Marsol, fet que ens situaria en una inflació inferior a la del 2022, sempre que no hi hagi un daltabaix geopolític com ha succeït els darrers anys. I va posar de manifest les actuacions que està duent a terme el Govern per pal·liar els efectes de la crisi i ajudar a mantenir al màxim el poder adquisitiu, com ara l’ampliació dels ajuts i congelació dels lloguers, així com l’obligació per llei d’augmentar els salaris.

Espanya i França tancaran amb tota certesa l’any amb una inflació menor a la del Principat. En el cas del veí del sud ja està confirmat i la xifra final s’ha situat en el 3,1%, mentre que en el cas de França encara no s’ha fet públic. Ara bé, tenint en compte que el novembre l’IPC era del 4%, les previsions apunten a mínimes variacions en un sentit o en un altre. La variació dels preus en ambdós països està subjecte a diverses magnituds significatives i no només i sobretot del preu del carburant, com passa a Andorra.