Reeleccions amb nota

Si ets cònsol major i optes a la reelecció, el més probable és que ampliïs l’avantatge respecte dels adversaris polítics. Segons una anàlisi dels resultats de les set eleccions comunals celebrades durant el període constitucional, 15 dels 19 cònsols majors reelegits han eixamplat la distància amb la segona llista més votada. Els quatre cònsols majors restants han tornat a guanyar els comicis, però per un marge de vots més estret.

El cas més extrem és el de Jordi Mas. En les eleccions que van fer-lo cònsol major d’Encamp per primera vegada, les del 1995, va obtenir 555 vots (el 52,81% de 1.051 vots) i, el seu contrincant, Antoni Pintat, 496 (el 47,19% del total). Aquesta diferència de 59 vots va multiplicar-se per deu quatre anys després. En les eleccions del 1999 Mas va rebre 913 vots (76,21%). El seu adversari, Jaume Loan, 285 (23,79%). Va guanyar per 628 vots. Així, si el 1995 Mas va imposar-se a Pintat per una diferència de 5,62 punts percentuals, el 1999 aquesta xifra va enfilar-se fins a 52,42.

Una altra de les reeleccions més sonades va ser la de Toni Martí. En els comicis comunals del 2003 va ser el candidat del Partit Liberal d’Andorra (PLA) i Independents a cònsol major d’Escaldes-Engordany. Va guanyar pels pèls. Va obtenir 1.153 vots (50,46%), mentre que el seu adversari, Josep Maria Beal, de Socialdemòcrates i Independents, va rebre’n 1.132 (49,54%), 21 menys. Quatre anys després la distància entre Martí, candidat per Unió del Poble, i els seus competidors (Francesc Casals, de l’Alternativa, la coalició que agrupava el Partit Socialdemòcrata, Renovació Democràtica i Independents, i Jael Pozo, de Verds d’Andorra) va fer-se abismal. Entre Martí (2.009, 70,2%) i Casals (727, 25,4%), la segona llista més votada, hi havia 1.282 vots de diferència.

Seria massa feixuc fer un repàs exhaustiu de tots els casos en què els candidats han ampliat més la distància respecte dels seus adversaris entre la primera elecció i la segona. Tot i això, cal fer esment d’alguns casos més. Com el d’Enric Casadevall (PLA), que el 2003 va accedir al consolat amb 267 vots (53,94), 39 més que el seu adversari, Martí Salvans (Unió per Canillo), mentre que el 2007 va revalidar el càrrec amb el 76,5% dels suports. O el de David Baró (Ciutadans Compromesos), que el 2015 va ser reelegit amb 1.330 vots (77,55%), 945 més que l’altra llista, la d’Albert Esteve (Demòcrates). Quatre anys enrere havia guanyat amb 779 vots (48,3%), 188 més que la candidatura d’Albert Albós (Moviment Massanenc) i 536 més que la de Carola Cureau (PS + Independents).

Un dels casos de revàlida in extremis més sorprenents és el d’Antoni Garrallà. Elegit el 1995 amb 403 vots (63,97%), 176 més que Gil Riba, el 1999 va guanyar només per un vot de diferència davant de la candidatura de Josep Montané. Aquests són, de fet, els comicis comunals més ajustats del període constitucional. Garrallà hi va obtenir 433 vots (50,06%) i Montané, 432 (49,94%): 0,12 punts percentuals de diferència.

En la resta d’eleccions no s’han registrat variacions tan accentuades entre el suport que ha rebut un candidat quan ha estat elegit per primera vegada i quan ha optat a la reelecció. A tall d’exemple, fa quatre anys Rosa Gili (PS + Independents) va guanyar amb 1.377 (45,56%) vots, 10 més que la segona llista més votada, la de DA, encapçalada per Miquel Aleix. A molta més distància els seguien Unió per Escaldes-Engordany (5,57%) i Terceravia + Independents (3,51%). Només amb un competidor (DA, liderat per Anna García), el 17 de desembre va ser reelegida per només 93 vots de diferència (1.606, el 51,49% del total).

L’únic cònsol major que s’ha presentat a la reelecció i no ha repetit és Josep Majoral, màxim responsable del comú lauredià entre el 2019 i el 2023. Tot i que David Astrié era el cònsol major d’Andorra la Vella quan va presentar-se a les eleccions, no va ser fins al març del 2023 que va substituir Conxita Marsol, que va renunciar per presentar-se a les generals de l’abril. Des del 2019 Astrié havia estat cònsol menor.

1282 vots.

L’excap de Govern (2011-2019) va revalidar el càrrec de cònsol major d’Escaldes-Engordany el 2007 amb 1.282 vots de diferència respecte de la segona llista més votada. El 2003 havia guanyat per 21 vots de diferència.

1 Vot

El 1999 Antoni Garrallà va guanyar la reelecció per només un vot de diferència, en els comicis comunals més ajustats de la història. El 1995 s’havia imposat a Gil Riba amb una diferència de 176 vots i el 63,97% de les paperetes vàlides.