Acord amb la UE: “una absoluta necessitat”

El Govern s’enfronta aquest 2024 al repte majúscul d’aconseguir l’aval en referèndum a l’acord d’associació negociat amb la Unió Europea. Una tasca que requerirà lluitar contra el desconeixement i la por al desconegut i que es vol assolir amb molta pedagogia. “El que hem de traslladar a la ciutadania és que no és un caprici, ni la imposició de ningú. És una absoluta necessitat”, va defensar el cap de Govern. És un element clau per diversificar l’economia i garantir el creixement econòmic futur i, en conseqüència, els recursos públics per apuntalar la protecció social o la inversió pública, des de les pensions a l’habitatge públic.

Espot va apuntar a l’esgotament del model econòmic actual. D’un costat, es va referir a la construcció i al consens que no es pot fonamentar l’economia en un sector que devora recursos i que, alhora, s’ha de limitar el creixement. Però també a les limitacions dels sectors tradicionals, per exemple per l’impacte del canvi climàtic sobre el turisme de neu. “Com continuarem pagant la sanitat pública, la triple oferta educativa, les pensions...”, es va demanar. I la resposta passa per “aquest instrument que es diu acord d’associació”. Una conclusió que “egoistament” podria haver obviat. “Em queden tres anys, els meus pressupostos estan garantits, per què obrir aquest meló? Per què arriscar-nos a aquest referèndum? El que hem fet és pensar en l’Andorra del futur”. Un posicionament, va recordar, també defensat per governs precedents i de diferent signe polític.

L’acord ha d’atreure “sectors d’alt valor afegit, no devoradors de recursos” i que impactin en la resta de teixit econòmic. I es va referir tant a les farmàcies com als professionals liberals, impactats per les conseqüències del text, però també al sector turístic i al comercial, amb un model que aposti menys per la quantitat i més per la qualitat.

NO SERÀ UN ACORD MIXT

Xavier Espot va assegurar que, excepte sorpresa d’última hora “que desconeixem”, l’acord no rebrà la catalogació de mixt i, per tant, no necessitarà l’aval dels parlaments dels 27 estats membres, que suposaria una tramitació més llarga i feixuga. El cap de l’executiu va indicar que el posicionament de la Comissió és que no és un acord que necessiti aquests avals nacionals i que, per tant, el calendari amb el qual es treballa és el referèndum a final d’any o, a tot estirar, inici del 2025.