L'Agència de Protecció de Dades toca fons amb la nova dimissió

La tercera baixa d’una inspectora de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) en menys d’un any ha evidenciat les mancances i les misèries de l’organisme liderat per Resma Punjabi des de l’any 2021. La cap de l’APDA va convocar ahir els mitjans de comunicació per donar explicacions arran de la renúncia més recent, la d’una de les inspectores, Sabrina Pujol, nomenada a final d’octubre, i també per evidenciar el desacord amb un model de gestió que implica, va lamentar Punjabi, que tingui dificultats per exercir de superior jeràrquica de les persones nomenades per exercir la inspecció. “Ingestionable”, va ser la seva definició. Malgrat tot, no es planteja dimitir perquè va defensar que està complint els objectius i ho va argumentar amb dades, assenyalant, de pas, les diferències amb l’activitat modesta dels anys precedents. “No s’havien obert expedients d’ofici i durant el 2023 n’hem obert 11. Els indicadors diuen que estem treballant bé”, va defensar.

Punjabi va arrencar la roda de premsa apuntant la particularitat de l’organisme respecte a la relació entre qui n’és el cap i qui fa les funcions d’inspecció. “Jeràrquicament estan sota meu, però en ser càrrecs nomenats [pel Consell General] no s’aplica la Llei de relacions laborals”, va argumentar. I es va referir a la situació viscuda amb la inspectora Gemma Gaset, que durant dos mesos no va treballar però se li va seguir pagant el salari sense opció d’imposar cap sanció. Després va arribar una baixa mèdica d’un any i mig i la situació no es va redreçar fins que Gaset va renunciar. “A l’hora de gestionar aquests càrrecs em trobo amb moltes dificultats, són autònoms i poden organitzar la feina com vulguin. Difícilment es poden gestionar vacances, avantatges socials, obligacions que han de complir”, va argumentar.

Després de la renúncia de Gaset va arribar la d’Agda Castillo, l’altra inspectora. Punjabi ho va atribuir a una situació de burn out, pel volum extra de feina que va haver d’assumir i que se li va compensar amb “un bonus”. Una altra baixa va ser la de la secretària històrica de l’organisme, que va decidir retornar al lloc de l’administració d’on provenia. La cap de l’APDA va admetre que era una figura de la qual volia prescindir perquè “jo no necessito secretària”, però que fer-ho implicava un desemborsament econòmic. La decisió personal de la treballadora d’abandonar ha suposat que els 44.000 euros anuals que cobrava “han servit per poder contractar dos tècnics amb formació universitària”. El salari de la secretària era més alt que el de les inspectores (33.190) i estava lleugerament per sota dels 45.000 euros anuals que va començar cobrant Punjabi, que també va remarcar que la retribució és un 45% inferior a la del seu predecessor, Joan Crespo.

El darrer episodi ha estat la renúncia de Sabrina Pujol. La incorporació de la inspectora ja va ser convulsa perquè va voler deixar les funcions el primer dia en comprovar que no es podia adaptar a l’horari laboral que li plantejaven. Per redreçar la situació “se li va fer un horari a mida”, però després va demanar una reducció horària, sempre segons la versió de Punjabi. També se li va haver de posar “un professor particular” perquè es posés al dia amb els coneixements per exercir la feina, però la renúncia ha acabat arribant.

Ara queda una inspectora, Belina In Soon Babi, i l’equip de l’APDA es completa amb un tècnic jurista i una tècnica de comunicació, que estan percebent 26.590 euros anuals. Punjabi va destacar sobre el personal tècnic que ha contractat que “penso que està content”, mirant de defensar almenys en part el clima laboral. Amb els que han marxat va admetre discrepàncies en qüestions com l’horari, però va defensar la decisió d’intentar imposar una jornada laboral igualitària per a tothom per fomentar “el treball en equip”. “Responsabilitat la tinc tota perquè soc la cap, però hi ha qüestions en les quals no tinc marge d’actuació. I això m’ho trobaré jo i el que vingui”, va insistir-hi.

POSSIBLE SOLUCIÓ

La renúncia de Pujol implica obrir un nou procés per designar un nou inspector o potser encara no. La proposta del síndic, que traslladarà avui als grups parlamentaris en el marc de la junta de presidents, és impulsar un canvi legislatiu que permeti reconvertir la figura dels inspectors en personal funcionari. Carles Ensenyat va argumentar que pot esdevenir una sortida per solucionar els problemes per trobar un perfil “molt tècnic” (en el darrer procés únicament es van presentar tres aspirants) i al qual se li ofereixen perspectives de futur molt limitades perquè està sotmès a mandats de quatre anys. El síndic va apuntar ahir que si hi ha acord de tots els grups, el procés de modificació de la llei podria ser “relativament ràpid” i l’Agència es podria mantenir durant aquest temps amb la inspectora que ara mateix té en plantilla. Punjabi la va considerar “una bona solució, dona més seguretat als inspectors”.