ZONA TENSIONADA
La Seu ignora quants llogaters són d'Andorra
L’Ajuntament del municipi català no pot emprendre cap mesura per controlar aquesta situació
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell desconeix si totes les persones que venen d’Andorra a residir a la ciutat s’empadronen en el municipi. “Tinc constància que n’hi viuen, però no sé si s’ho declaren”, va afirmar ahir l’alcalde, Joan Barrera, qui també va exposar que li sembla que no tots ho fan.
El batlle va declarar que, davant d’aquest fet, l’ens local no pot emprendre mesures al respecte perquè “el mercat és lliure”. Igual que passa a Andorra, els ciutadans catalans d’aquest poble han de pagar uns lloguers molt alts per l’habitatge. Segons dades de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), l’Alt Urgell va ser de les comarques de Catalunya on més va créixer el lloguer el 2023 respecte a l’any anterior. La comarca va tancar el 2023 amb un increment del 12,2% respecte al 2022, tal com van mostrar les estadístiques de l’Incasòl. A més, el 30 de setembre del 2023 les xifres deien que la mitjana d’un arrendament era de 546 euros, mentre que a la capital era d’uns 553.
En línies generals, el preu de l’habitatge és elevat en la majoria dels territoris pirinencs, marcats per elements com el turisme, per exemple, o les segones residències. Els preus que estan més disparats són a la Cerdanya, al voltant dels 670 euros, o a la Vall d’Aran, on es van enfilar fins a uns 788 euros. En aquestes dues demarcacions l’augment és encara més elevat que a l’Alt Urgell amb percentatges del 18% i el 34%, respectivament.
“Els lloguers s’han posat molts alts, és una tendència a tot Catalunya i al Pirineu, i aquí s’ha agreujat per la pressió d’Andorra”, va comentar Barrera. La poca construcció erigida els darrers anys també ha ajudat al fet que els preus s’hagin disparat en aquest indret, però al mateix temps “està pujant el padró”, va manifestar Barrera. Precisament, el 5 de gener el consistori urgellenc va comunicar que el nombre de població empadronada va augmentar un 3%, passant dels 12.568 habitants als 12.948 actuals. En concret, d’andorrans empadronats n’hi ha 96.
Les dades difoses per l’Incasòl a finals d’any també van apuntar que s’estan formalitzant menys contractes, un fenomen que s’atribueix a les dificultats per poder pagar els preus actuals del mercat. En total, arreu de Catalunya han baixat un 10%. Aquesta situació ha portat la Seu d’Urgell a figurar entre els 140 municipis catalans on la Generalitat fixarà un límit al preu del lloguer en considerar que es tracta d’una zona de mercat residencial tensionat. El Govern català ha iniciat el tràmit d’informació pública per fixar les poblacions afectades per les mesures de control de les rendes del lloguer, en aplicació de la llei espanyola pel dret a l’habitatge, en considerar que hi ha una oferta insuficient de pisos de lloguer assequible. “Tot el que sigui per millorar les condicions de l’habitatge és positiu”, va valorar l’alcalde. “Sabem que tindrà un abast molt limitat, però qualsevol mesura que reguli el preu serà bo”, va acabar dient el batlle.
La Seu d’Urgell és un dels 140 municipis catalans on la Generalitat limitarà el preu del lloguer dels habitatges, gràcies a l’acord assolit entre els governs espanyol i el català que desencalla la implantació de la contenció. La mesura entrarà en vigor al febrer amb la fixació d’un índex per a les zones considerades de mercat residencial tensionat, com ha estat catalogada la capital de l’Alt Urgell, amb l’objectiu de frenar la pujada de preus de les rendes que es paguen de lloguer.
L’aplicació de la llei suposa que els lloguers dels nous contractes no podran superar el del contracte en vigor els últims cinc anys, i si l’habitatge és propietat del que es qualifica com a “gran tenidor”, no pot sobrepassar l’IPC que fixi l’Institut Nacional d’Estadística espanyol per al 2025. La proposta del Govern català on es limitarà el lloguer, que ja estava vigent en 61 municipis, ha de ser validada per l’executiu espanyol.