La despesa sanitària va créixer en 7,5 milions del gener al setembre

La despesa sanitària reemborsada per la CASS als assegurats havia superat els 94 milions entre el gener i el setembre de l’any passat. La factura segueix el creixement progressiu postpandèmia, després que la crisi sanitària rebaixés algunes despeses pel fre que hi va haver en allò no directament relacionat amb la covid-19. La diferència respecte al mateix període del 2022 és d’un 8,7% i en xifres absolutes, d’uns 7,5 milions d’euros. Cal tenir en compte l’efecte de l’increment de població –la CASS ingressa més en cotitzacions, però com més assegurats, més despesa– i també el de l’augment de tarifes que es va aplicar a l’inici de l’exercici.

Creixen absolutament tots els conceptes referenciats i el que ho fa encara més, un 40,7%, és el transport sanitari, però és dels capítols que menys despesa reemborsada representa (1,4 milions). En segon lloc, se situa l’ortopèdia, amb un increment del 23%, i un cost similar a l’anterior servei, concretament d’1,5 milions. La radiologia ha suposat un 19,6% més de despesa i 4,7 milions. L’odontologia experimenta un augment que frega el 19% i ha comportat que la Seguretat Social abonés 3,7 milions. Allò que implica un cost més elevat és l’hospitalització, amb 32,4 milions durant el període, un 6,8% més que l’exercici anterior. La segona gran despesa és la farmàcia, que va acumular entre el gener i final de setembre 12,4 milions. En aquest cas, però, l’increment és del 2,2%. L’anàlisi i la consulta d’atenció primària suposen més de 7 milions cadascuna. La despesa dels actes de diagnòstic han crescut pràcticament un 15%, mentre que l’augment de l’atenció primària és sols d’un 1,5%. La CASS ha sumat una nova prestació aquest 2023, la reproducció assistida. Els tractaments van comportar el reemborsament de 33.037 euros els nou primers mesos de l’any 2023.

LES CONSULTES

L’estadística del nombre d’actes de consulta que recull l’execució pressupostària de la CASS del tercer trimestre apunta a xifres similars de visites mèdiques al mateix període de l’any passat. Perquè, si bé creixen les consultes presencials, cau en picat el format a distància, després dels problemes denunciats pel Col·legi de metges, que consideren que el sistema implantat no és operatiu. Així, els nou primers mesos del 2023 es van comptar 161.994 actes de consultes al metge generalista (un 28% més que un any enrere) i 4.115 en format no presencial (un 91% menys que un any enrere). En el cas dels especialistes, es produeix el mateix fenomen: 147.222 consultes presencials (un 5% més que l’any anterior) i 1.728 visites a distància (també un 91% menys que un any enrere).

Sí que experimenten creixements notables els actes d’odontologia i els de fisioteràpia. Dels primers, la CASS en va comptar 21.384, un 25% més que els nou primers mesos del 2022. Els de fisioteràpia van fregar els 325.000, un 5% més dels acumulats en el mateix període de l’exercici anterior. Malgrat que el tancament dels comptes del tercer trimestre de la Seguretat Social no desglossa la despesa originada per la fisioteràpia, sí que indica la que suposa l’activitat d’auxiliars mèdics, en la qual està inclosa. Del gener al setembre, els auxiliars mèdics van generar reemborsaments per valor de 5,2 milions, una quantitat un 9% superior a la del 2022. La resta d’auxiliars mèdics són logopedes (21.065 actes), podòlegs (12.885), ortopedistes (3.616) i llevadores (1.789), xifres que denoten el pes que té la fisioteràpia en el grup.

DÈFICIT DE 18 MILIONS

A data 30 de setembre, el dèficit de la branca general era de 18,18 milions d’euros, fruit d’ingressos insuficients per cobrir totes les prestacions i després d’haver sufragat les diferents despeses de funcionament. Les cotitzacions a la branca general van sumar en el període 128 milions d’euros, però també estan a càrrec de la branca general diferents prestacions econòmiques, com ara les generades per baixes mèdiques. La CASS puntualitza que, malgrat l’augment d’ingressos (superior al pressupostat), l’increment de població i de costos també impacta en negatiu en els comptes.

4,7 MILIONS PER COBERTURES DEL 100%

La despesa associada a demandes de cobertura del 100% va fregar els 4,8 milions durant el període. Correspon a 5.553 usuaris, la majoria dels quals (prop de 1.700) en gaudeixen per tenir recursos econòmics insuficients. Tenir una patologia especialment costosa o ser beneficiari d’una pensió de solidaritat són altres dels motius per disposar de cobertura total. La xifra reemborsada és pràcticament idèntica a la del mateix període del 2022 i gairebé tota es va generar a Andorra.