Dubte raonable

La presència de material genètic d’un home en el mànec d’un martell amb el qual es va agredir una tercera persona no han estat suficients ni pel Tribunal de Corts ni per la sala penal del Tribunal Superior per condemnar-lo per un delicte major de lesions doloses causades amb mitjans susceptibles de causar la mort o lesions més greus a les víctimes i aprofitant la concurrència d’altres persones.

Els fets jutjats van passar la matinada del dissabte 9 al diumenge 10 de maig del 2015, quan un grup de motards va tenir una discussió dins d’una discoteca d’Andorra la Vella amb un grup de jugadors de rugbi francesos que havien vingut a jugar un partit al Principat. La confrontació no va anar a més dins de la discoteca, però una hora després i a 200 metres de la sala de festes, quan tots dos grups ja l’havien abandonat, un dels jugadors de rugbi francès, que anava més endarrerit respecte dels seus companys, fou agredit per l’esquena amb un cop de martell al cap que provocà que caigués a terra, on encara va rebre altres cops de martell i puntades de peu. L’agressió fou aturada per un dels companys que era a prop, així com per un altre que anava més endavant juntament amb un resident que els feia de guia, els quals van anar a ajudar-lo. Ells també van ser agredits fins que finalment un d’ells va prendre el martell de la mà de l’agressor i va llençar-lo pels voltants, moment en què l’agressor i el tercer no identificat que l’acompanyava van marxar del lloc corrents.

Dels fets, en va sortir acusat un resident andorrà que va ser absolt pel Tribunal de Corts perquè no va quedar acreditat que l’autor material de les agressions sofertes fos el processat, el qual va negar en tot moment haver agredit la víctima.

Els perjudicats, que no van comparèixer a la vista oral, van declarar –al servei de Policia i mitjançant comissió rogatòria internacional– que la persona que els va agredir amb el martell era calb, duia un gran tatuatge que li cobria gairebé tot el braç i duia roba clara. El tatuatge descrit no corresponia amb el tatuatge que duu el processat, que només en presenta diversos de petits i els noms de les seves filles.

A la sentència del Superior s’indica que les conclusions de la pericial practicada sobre el martell utilitzat en l’agressió i les dues mostres biològiques extretes, una del mànec i una del suport metàl·lic així com de les altres dues mostres biològiques indubtables pertanyents a les persones investigades estableixen que el perfil genètic obtingut del mànec del martell és coincident amb el perfil genètic de l’acusat.

“Com ho relleva pertinaçment el Tribunal de Corts, dita conclusió, si bé situa al processat en el dia i lloc dels fets, no permet per si mateixa afirmar en quin moment o en quines circumstàncies precises hauria pogut l’acusat tenir a les mans dit martell, quina procedència no és coneguda, tal com el camí que hauria efectuat abans de l’agressió i, sobretot, establir que l’acusat era l’autor de l’agressió o la persona que l’acompanyava, en la mesura que les declaracions dels testimonis no només no permeten identificar-lo com a tal, sinó que també l’exculpen d’aquesta actuació, ja que donen una descripció de l’agressor que no coincideix en res amb la del processat”, s’indica a la sentència. “Existint un dubte raonable, s’ha de confirmar la sentència impugnada”, hi afegeixen.