Diari TV

Cairat confia en el diàleg per calmar el malestar del personal

Cairat abordarà les demandes dels professionals de la corporació laurediana “amb diàleg” i un estil de govern “més horitzontal”

Cerni Cairat a l'estudi de Diari TVFernando Galindo

Creat:

Actualitzat:

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, va assegurar ahir en declaracions al programa Parlem-ne, de DiariTV, que abordarà el “malestar laboral” entre el personal del comú “amb diàleg i mà estesa”. És per això que el grup de la majoria ha creat una comissió de gestió de persones, de què formaran part, per part de Desperta Laurèdia, Maria Teresa Areny, Judith López i Marc Ferre, i, per part d’Unió Laurediana i Demòcrates, el grup de la minoria, Sandra de la Rosa.

Aquesta comissió, de què encara se n’han d’acabar de definir les competències, serà un “espai de diàleg” on tindran veu la majoria, la minoria, els responsables de l’equip de gestió de persones del comú i els treballadors. Segons va explicar el cònsol major, el personal comunal reclama canvis, sobretot, “en qüestions organitzatives i en els horaris”. La primera reunió de la comissió se celebrarà en les properes setmanes. El màxim responsable de la corporació va assegurar que hi ha una “bona predisposició” per part dels treballadors per arribar a acords. Tot i això, va recordar: “No sempre podrem trobar una solució favorable per a tothom”.

Cairat té la voluntat de millorar la relació entre la direcció política i el personal del comú. “Volem que la manera de treballar sigui més horitzontal, amb honestedat i respecte”, va afirmar. Cairat va qualificar l’estil de governar de l’anterior cònsol major, Josep Majoral, de “presidencialista”, marcada pel fet que “molts dossiers” de la corporació “van penjar” directament de l’actual cap de la minoria.

Una altra de les qüestions tractades durant el programa va ser el futur de Naturland. Cairat, d’entrada, va assegurar que la majoria comunal manté la confiança en el director general de l’ecoparc, Xabier Ajona, així com en la resta de membres del seu equip. Tot i que Desperta Laurèdia va arribar fins i tot a posar sobre la taula el tancament de Naturland, Cairat va explicar que la millora dels resultats econòmics, entre altres factors, va convèncer-lo que l’ecoparc podria arribar a ser viable econòmicament en el futur.

El suport de Cairat a Ajona no és incondicional. El primer objectiu que la direcció de Naturland i la corporació s’han compromès a assolir en els propers anys és que la societat que gestiona l’ecoparc, Camprabassa, funcioni sense finançament comunal. Concretament, i tal com preveu el pla de viabilitat financera aprovat per l’assemblea general de Camprabassa l’estiu del 2021, la previsió és que el 2026 el comú ja no hagi de fer més aportacions econòmiques a Naturland.

Una altra de les demandes de Cairat a la direcció de l’ecoparc és replantejar el model de funcionament de les instal·lacions. Es tracta, va puntualitzar el cònsol major durant l’entrevista, de reduir “la massificació” i les activitats que tenen “més afectació en l’entorn natural”. Cairat va apuntar, en aquest sentit, que Naturland ja ha aconseguit incrementar els ingressos amb menys visitants augmentant el temps la despesa per client.

La tercera fita que caldria assolir en els anys que venen consistiria, va remarcar Cairat, a promoure que l’activitat de l’ecoparc tingui un impacte positiu en el conjunt del teixit econòmic i social de la parròquia.

Pel que fa a l’acabament del vial lauredià, projecte necessari per millorar la “seguretat” i la “qualitat de vida” dels ciutadans de la parròquia, Cairat va afirmar que es consideraria “satisfet” si s’hi comencés a posar la primera pedra a partir del 2025. Els estudis tècnics sobre el projecte, va recordar el cònsol major, estaran enllestits aquest estiu.

Cairat es reunirà amb el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, aquesta mateixa setmana per tractar, entre altres qüestions, l’acabament del vial. El cònsol major espera que la relació amb el Govern sigui profitosa en els quatre anys vinents i permeti abordar el “dèficit d’inversions” en infraestructures que pateix la parròquia.

DESPERTA LAURÈDIA, AUTÒNOMA DINS DE CONCÒRDIA

La relació entre Desperta Laurèdia i Concòrdia va centrar una part de l’entrevista que Cairat va concedir a DiariTV. Cairat va recordar que el grup polític lauredià va néixer el 2019 com una associació de ciutadans preocupats pel futur de la parròquia i disposats a concórrer a les eleccions comunals, mentre que Concòrdia és un partit netament d’àmbit nacional format aquest any. El cònsol major va insistir que Desperta Laurèdia i Concòrdia comparteixen el mateix marc ideològic sobre els problemes que afecten el país, però va assenyalar que la formació laurediana disposa “d’autonomia” per prendre decisions sobre com cal abordar les qüestions de la parròquia. Aquest parroquialisme matisat, de fet, és la política de Concòrdia envers els seus comitès locals i grups associats. Pel que fa a l’acord d’associació amb la Unió Europea, Cairat va afirmar que, amb la informació de què en disposa ara, no hi pot estar d’acord. Tot i que va insistir en diverses ocasions que els qui fan un seguiment més acurat del dossier són els consellers generals del grup parlamentari de Concòrdia, el cònsol major lauredià va mostrar-se preocupat pels efectes econòmics i socials que tindria l’entrada d’Andorra en el mercat únic europeu. Un altre punt tractat en l’entrevista va ser el model de desenvolupament turístic del país. Cairat va reclamar que cal una reflexió profunda en l’àmbit nacional sobre aquesta qüestió. “No podem construir les mateixes infraestructures turístiques a cada parròquia”, va insistir el cònsol major. La clau, va afirmar per concloure, és promoure l’especialització i la cooperació entre parròquies.

El cònsol major lauredià, Cerni Cairat, ahir a DiariTV.

tracking