La petjada del passat

Molt a prop del límit fronterer entre Andorra i Espanya, però ja a territori català, en un lloc amagat, de difícil accés, aïllat i fora de qualsevol circuit de pas que ha fet que no hagi estat identificat fins ara, el divulgador científic Jordi Casamajor va trobar dissabte un conjunt de gravats rupestres d’un centenar d’incisions. Es tracta d’un cérvol que el divulgador va datar en la prehistòria, en el darrer mil·lenni abans de Crist, i en va atribuir l’autoria als pobles que vivien per la zona abans de la romanització i feien aquests espais de culte.

“Són una representació fusiforme excepcional”, va expressar el científic, que va explicar que el conjunt té un paral·lelisme gràfic i cultural amb el del Roc de les Bruixes. Casamajor el va destacar sobre aquest perquè, a més de símbols i ratlles, “hi ha la representació d’un animal, que es feien en llocs de culte i de rituals de natura”, del qual el cérvol en simbolitza la divinitat. “És l’animal que en aquesta època representa el cicle de mort i resurrecció, no adoraven al cérvol sinó el que significa, perquè les banyes li cauen i li tornen a néixer”.

La dificultat en l’accés han fet que els gravats no hagin estat identificats fins ara. Per això, el divulgador andorrà va indicar que posarà en coneixement de les autoritats de Patrimoni de Catalunya la descoberta perquè es pugui deixar constància d’unes representacions que estan “molt ben conservades”. En l’actualitat, Casamajor està treballant ara en l’inventari de gravats rupestres a Andorra per a Patrimoni.