Tribunal de corts
Corts absol la presidenta de Stop Violències
Mendoza reconeix que no s’esperava aquesta resolució i celebra que hi hagi una “separació real” de poders
Vanessa Mendoza va ser absolta ahir del delicte contra el prestigi de les institucions pel qual va ser jutjada arran d’unes declaracions en què l’activista va afirmar que des d’Afers Socials es forçava noies menors d’edat embarassades i sense recursos a tenir els fills i donar-los posteriorment en adopció, entre altres acusacions que va fer l’octubre del 2019 a un organisme de l’ONU. La fiscalia li va demanar una multa de 6.000 euros i 6.000 euros d’indemnització per al Govern, així com la inhabilitació durant sis mesos per exercir un càrrec públic.
Després de conèixer la sentència del Tribunal de Corts, Mendoza va afirmar que “no pensava que m’anessin a absoldre, potser és veritat que els poders estan separats”. Lliure de tots els càrrecs, l’activista va declarar que “no em sento absolta, han estat cinc anys bastant complicats en què han rebentat la meva imatge pública i la de la meva associació”, fet pel qual ara “tocarà començar a reparar” els danys que Mendoza va denunciar. L’advocat de Mendoza, Miquel Bellera, va declarar que tenen “sentiments contradictoris, ja que la justícia ens ha donat la raó i ha fet un treball exemplar per l’aplicació dels estàndards europeus, però no deixo de recordar els mals moments que hem hagut de passar”.
La presidenta de Stop Violències va arremetre contra l’executiu i va afirmar que “tenim un Govern perillós que no dubta a perseguir i represaliar la ciutadania”. En la mateixa línia, Mendoza va demanar la dimissió del cap de Govern i va asseverar que “està cansada de ser la nèmesi de Xavier Espot i de la misogínia d’aquest país”. Mendoza va exposar que hi ha discrepàncies dins de DA amb la forma de governar d’Espot i va apuntar que “si no s’hi està d’acord [amb Espot], que se li faci una moció de censura al Consell General o que se li aturin els peus d’alguna manera”.
Mendoza va declarar que continuarà la lluita “fins que l’avortament sigui legal”, i que tot i obtenir “una victòria legal no estem contentes perquè pensem que no s’hauria de fer passar ningú aquest procés”. L’activista va explicar que el pròxim objectiu és aconseguir que s’elimini l’article 325 del Codi Penal, pel qual va ser acusada Mendoza i que recull els delictes contra el prestigi de les institucions, “perquè hem de poder criticar i qüestionar el Govern”, va asseverar l’activista.
El cap de Govern, Xavier Espot, va rebre la notícia de l’absolució de Mendoza “amb el màxim respecte per la independència judicial”, tal com hauria fet si la decisió del batlle hagués estat alineada amb les consideracions de la fiscalia, segons va manifestar ahir a l’escudella escaldenca. El mandatari va reiterar que el cas “demostra que hi ha uns òrgans judicials que dictaminen de manera absolutament lliure i independent” i va apuntar que els fets mereixen una “reconsideració” per part de “moltes persones que han posat en tela de judici la independència judicial”.
El ministre portaveu, Guillem Casal, també va posar cullerada en l’absolució de Mendoza i en la seva petició de dimissió d’Espot, ho va fer a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres amb una frase que ja va utilitzar per parlar de la crisi de l’habitatge: “Si cada cop que hi ha un problema hem de dimitir, estaríem dimitint cada matí”.
Organismes internacionals també van celebrar l’absolució de Mendoza. Amnistia Internacional (AI) va lamentar a través d’un comunicat el procés judicial que l’activista va suportar i va demanar que Mendoza no torni a ser sotmesa a més intimidacions i represàlies. En consonància amb les peticions de Mendoza, AI, el Centre de Drets Reproductius, Women’s Link Worldwide i Front Line Defenders van demanar la derogació de l’article 325 del Codi Penal, relatiu a la difamació. Les organitzacions van demanar també a l’executiu de complir “amb les seves obligacions” de despenalitzar l’avortament i facilitar l’accés segur i legal a totes aquelles persones que ho necessitin.