L'acord d'associació eliminarà el dipòsit als residents passius de la UE

L’acord d’associació eliminarà el dipòsit que fins ara havien de pagar els residents de la Unió Europea que vinguin a Andorra com a residents passius o treballadors per compte propi. Així ho va explicar el cap de Govern, Xavier Espot, que va respondre a les demandes del conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, durant la sessió de preguntes del Consell General.

Bartolomé va mostrar preocupació envers la pèrdua d’ingressos que generarà el fet de deixar de cobrar els dipòsits, però Espot va explicar que, segons els últims càlculs de Govern, “preveiem una quota conservadora d’uns 20 o 30 residents passius l’any”, fet pel qual no es notaria la pèrdua monetària.

Aquestes declaracions del cap de Govern arriben després que Espot parlés dimecres sobre augmentar els dipòsits dels residents passius i per compte propi, que actualment han de pagar 600.000 i 50.000 euros, respectivament. Una mesura que l’acord d’associació no impediria tirar endavant i que es podria continuar aplicant, va afirmar Espot ahir referint-se als ciutadans no residents a la Unió Europea.

L’acord d’associació també permetrà limitar la inversió estrangera en immobles si així es requereix. Espot va explicar que Andorra ha inclòs una clàusula a l’acord similar a la de Malta que serveix per limitar l’adquisició d’habitatges. En el cas de Malta, la seva legislació limita a un immoble per persona estrangera. Els ciutadans andorrans que no hagin residit al país els últims cinc anys també s’hauran d’adherir a aquesta normativa i tindran les mateixes condicions per adquirir una segona residència que la resta de ciutadans de la UE. Espot va apuntar que aquest punt de l’acord encara no està tancat i que encara falta acabar d’escriure la lletra petita.

Bartolomé va inquirir sobre la possibilitat de fer sessions monogràfiques al Consell per parlar de l’acord d’associació “perquè tots els grups puguem exposar tots els dubtes envers l’acord”. El líder de DA va rebre la idea positivament i va emplaçar el Consell per fer la primera sessió per parlar de l’acord de cara al mes vinent per “fer un punt de situació de com ha acabat la negociació de les grans línies”, a l’espera de tancar la “lletra fina”.

D’altra banda, Núria Segués, consellera general de Concòrdia, va preguntar sobre la situació que es va derivar de la negativa dels bombers a fer hores extres que van adoptar entre els dies 1 i 8 de gener. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné va explicar que aquesta iniciativa dels bombers no va tenir cap incidència real sobre les actuacions del cos i que hi havia un acord amb els sindicats segons el qual, en cas que fos necessari, es mobilitzarien els efectius de guàrdia per respondre a qualsevol situació que ho requerís. Sobre l’augment de les hores extres que han hagut de cobrir els bombers, Molné va explicar que es deu al creixent nombre d’esdeveniments que es fan al país per atreure el turisme, com podrien ser els tornejos esportius. Molné va afegir també que es reuniran a principis de febrer amb els sindicats dels bombers per continuar negociant les demandes del cos.

Maria Àngels Aché, consellera de Concòrdia, va preguntar pel pla d’escola per valorar l’ús de tecnologies a les aules. En resposta, Ladislau Baró, ministre d’Educació, va explicar que, per seguir millorant i corregint la relació entre tecnologia i educació, estan dissenyant un conjunt de propostes i actuacions que van “des d’un àmbit particular a un àmbit concret i a un àmbit més general”, i va afegir que durant aquest curs s’estudiarà l’impacte de la tecnologia tant a les aules com a fora tant per a l’alumne com per al seu entorn sense “idees preconcebudes” per tal d’esbrinar quins avantatges i quins inconvenients té l’aplicació de la tecnologia a les aules. L’objectiu de l’estudi és continuar aplicant les noves tecnologies a l’ensenyança amb les màximes garanties.

ESPOT AFIRMA QUE COMA ESTÀ INFORMADA SOBRE GRIFOLS

Espot va afirmar ahir que el comú d’Ordino “ha tingut i continua tenint” informació sobre el projecte de Grifols i que està en contacte permanent amb la cònsol ordinenca, Maria del Mar Coma. Ho va dir responent a les preguntes de Pere Baró, president del Partit Socialdemòcrata, que va qüestionar al cap de Govern sobre les declaracions de Coma en les quals demanava més informació al Govern sobre el projecte. Baró, que es va mostrar molt crític amb les últimes informacions sobre la possible situació per la qual estaria passant la farmacèutica, va incidir sobre la posició del Govern respecte a això i el futur del projecte. Espot, en la mateixa línia que en intervencions anteriors, va demanar “prudència” i va apuntar que l’acord es manté “tal com es va acordar”. En la mateixa línia, el cap de Govern va demanar confiança en Grifols i la seva trajectòria. La líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va preguntar a Espot què passaria si les acusacions que es van fer contra Grifols es confirmessin. Espot va aclarir que “vull creure que no són certes”, però en cas que ho fossin el cap de Govern va remarcar que no tindria per què frenar el projecte de la companyia a Andorra, ja que la inversió que es farà, en comparació als projectes internacionals de la companyia, representa una inversió “poc rellevant”, va reafirmar Espot. El líder de DA també va aprofitar la resposta a Montaner per recordar que el terreny cedit a Grifols tornarà al Govern lliure de cost en 25 anys i que l’aportació que s’ha fet, de 200.000 euros, es pot recuperar “molt fàcilment” perquè “no s’ha invertit encara” i, per tant, “el risc es mínim”, va acabar Espot.