Els advocats d'ofici se senten mal pagats i molt poc valorats

Els advocats estan que trinen amb l’increment d’un 6% de la remuneració de la defensa i l’assistència tècnica lletrades, que el consell de ministres va aprovar aquesta setmana amb la modificació del reglament que regula aquest servei gratuït a les persones sense recursos per pagar les tarifes d’un advocat. Participar en el torn d’ofici és voluntari, tot s’ha de dir, però els lletrats que donen aquest servei es queixen que “la miserable” quantitat que reben del Govern està congelada fa una dècada i que, si es manté aquesta situació, acabaran deixant-ho “i potser caldrà recuperar els torns obligatoris com fa temps”.

L’assistència gratuïta està regulada. L’article 10.3 de la Constitució hi fa referència: “La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d’igualtat, la justícia ha d’ésser gratuïta”. La demanda s’ha de fer a la Batllia i aquesta decideix si es compleixen els requisits exigits. En cas afirmatiu pertoca al Col·legi d’Advocats designar qui es farà càrrec del procés, que pot tenir diferent durada, fins i tot arribar al Constitucional, en funció de les exigències que imposi la persona defensada.

Hi ha lletrats que ho han deixat. “No compensa. Hi ha clients que gairebé ens exigeixen apel·lacions i recursos que és quasi segur que no tenen possibilitats de prosperar, però no ens hi podem negar, perquè estan en el seu dret, però aquesta feina ens roba temps i econòmicament està molt mal remunerada”, comenta un advocat que abans donava aquesta assistència gratuïta.

Les tarifes estan regulades però no consten en cap document accessible. Un altre professional de l’advocacia detalla que un procediment ordinari suposa 350 euros i una apel·lació 100 euros, i es cobra la mateixa quantitat en una execució. “És una vergonya i també hi ha malestar perquè el Col·legi és conscient d’aquest neguit i no actua”, va remarcar. L’ordenança penal suposa uns 100 euros. Alguns dels advocats consultats coincideixen que molts casos arriben al Tribunal Constitucional, “i aquest recurs no es paga”.

L’assistència jurídica gratuïta (insolvència) –secció civil, administrativa i penal– la pot demanar qualsevol ciutadà que acrediti la seva situació de pobresa o insolvència per fer front a les despeses d’un lletrat que l’assisteixi degudament, ja sigui per iniciar un procediment o en el marc d’una causa ja oberta.

Encara que no és la norma, els lletrats precisen que hi ha abusos per part d’alguns clients que insten a iniciar procediments que des d’un punt de vista legal no tenen recorregut, però com que hi tenen dret, l’advocat no s’hi pot negar i acaba acceptant la petició.