La hibridació del gat fer

Entre el 2011 i el 2013 el Govern va portar a terme el projecte Felis, que va confirmar que els gats fers i els domèstics que acaben esdevenint ferals s’encreuaven entre ells. Arran d’això, ja fa uns anys que els comuns, les protectores i l’executiu treballen per protegir el gat fer, també conegut com a gat salvatge. Aquest fèlid està en perill d’extinció a tot Europa, i Andorra no n’és una excepció. Els pocs exemplars que queden no són cosa d’ara, sinó que ve de lluny. El segle passat molts van ser exterminats a tot el continent i, actualment, tot i que s’estan fent esforços per recuperar-los, l’espècie continua amenaçada. El problema dels últims anys és que la majoria d’aquests mamífers es reprodueixen amb els gats ferals, per la qual cosa neixen cries híbrides i amb el pas de les generacions perden la raça. Tot i que s’estan esterilitzant algunes colònies, les accions per frenar els encreuaments no acaben de ser del tot eficients.

“És una espècie difícil de trobar, però encara tenim població de gat fer pura”, explica Ferran Teixidó, director dels banders, que afegeix: “N’hi ha, i això és el que hem de preservar”. Els agents del cos els fan un seguiment a través de càmeres de fototrampeig col·locades a diferents espais del bosc, i això els ha permès identificar si n’hi ha de purs o d’encreuats. “Morfològicament, tenen unes característiques concretes i la probabilitat que sigui un gat fer és alta”, comenta el cap de la institució. La forma de la cua amb anelles o les ratlles del darrere del cap els permeten determinar que són gats fers.

Ja fa temps que es porten a terme accions per evitar la hibridació entre les dues classes de felí, com per exemple controlar les colònies dels ferals. “Se’ls esterilitza, però sempre n’hi ha que s’escapen”, relata Teixidó. Els gats poden desplaçar-se en un radi de tres quilòmetres al dia i al Principat el límit entre el nucli urbà i la natura és nul. Aquesta accessibilitat geogràfica permet que sigui relativament fàcil que es produeixin trobades entre els dos grups, que s’acaben reproduint i es perd l’espècie. “És una de les principals amenaces, és una extinció en silenci per la hibridació”, assevera el dirigent. A més, els gats domèstics són uns “grans depredadors que s’espavilen més que altres espècies domèstiques”, afirma el responsable dels banders. Aquest fet els possibilita sobreviure fora de les llars i adaptar-se ràpidament al medi. Alhora, “un gat pot criar dues vegades l’any amb entre tres i cinc cries”, detalla l’agent. És per aquest motiu que es vol frenar les colònies dels gats domèstics. Per això s’estan fent reunions perquè hi ha la voluntat de “potenciar-ho més amb els comuns”, manifesta Teixidó. L’objectiu és que hi hagi més esterilitzacions i sobretot que el “gat domèstic s’estigui a casa i no sigui feral”, apunta l’expert.

De totes maneres, els banders han pogut trobar exemplars que no s’han barrejat amb altres espècies. “Són bones notícies”, destaca el director del cos en aquest sentit. Si s’aconseguís controlar les cadellades en les colònies dels ferals, Andorra podria ser un espai propici perquè se n’hi instal·lin. “Aquí l’hàbitat és molt bo, els boscos han crescut molt i això no serà la causa de la seva desaparició”, assenyala Teixidó. Així mateix, és un caçador i en aquest indret del Pirineu pot trobar preses per alimentar-se. La tranquil·litat també és un factor que busca i a la serralada pirinenca pot trobar espais allunyats dels nuclis urbans.