Palau lamenta que el fre a la nova edificació arribi tard

La degana del Col·legi d’Arquitectes, Sònia Palau, va exposar, durant l’entrevista concedida al programa Parlem-ne del Diari TV, que les noves mesures que tenen com a objectiu frenar la nova edificació arriben tard, referint-se, d’una banda, a la suspensió de noves llicències urbanístiques aprovada pel comú d’Escaldes en espera que finalitzin els estudis de càrrega i, de l’altra, a la revisió extraordinària del Pla d’Ordinació i Urbanisme Parroquial (POUP) aprovat a Ordino. “És evident que la mesura arriba tard”, va afirmar “perquè, de fet, el procés edificatori no ha parat, hi ha molts m2 autoritzats, tot i que és cert que després no tots es realitzen”, va matisar tot afegint-hi que “tot i així és millor que es vagin prenent mesures que no pas que no hi hagi cap tipus de fre”. Palau també va ser contundent quant al model de construcció emprat a les torres del Clot d’Emprivat, “tal com s’ha materialitzat, no compleix amb el que s’havia explicat fa uns anys”. Palau va argumentar que el projecte havia d’alliberar espai públic, tot i guanyar en alçada, però “tal com s’ha fet, no hi ha espai públic més enllà de l’entrada”.

També va posar sobre la taula el primer manifest que va realitzar el Col·legi d’Arquitectes, el setembre del 2022, on s’advertia d’un creixement urbà desmesurat, “des de llavors, els canvis que hem vist des de Govern han estat aquesta demanda dels estudis de càrrega de cada un dels comuns que encara no estan finalitzats i algunes actuacions com la del comú d’Escaldes”. Segons la degana, i tenint en compte les xifres del col·legi d’Arquitectes, des del 2000 fins a l’actualitat es distingeixen tres franges de nivells de construcció. Els màxims van arribar entre l’any 2000 i el 2003, amb una forquilla d’entre 1 milió i 3 milions de m2 visats; una segona franja situa els nivells de construcció entre els 700.000 i els 800.000 m2 visats, que coincideix amb els anys 2007 i 2008 i la crisi espanyola de la construcció, i finalment hi hauria el que la degana denomina la franja de normalitat de la resta d’anys, a excepció de la crisi del 2015-2017 i del 2020, on es visen entre 300.000 i 500.000 m2. Així, el 2022 es va arribar a un nivell de 800.000m2 visats, i el 2023 als 600.000 m2, que representa un 20% menys.

A banda d’una construcció desmesurada, Palau va apuntar la necessitat d’establir el que va anomenar “construcció de forma programada”, en què, en lloc de construir de forma dispersa segons els interessos dels promotors, s’obrís el mercat de la construcció de forma programada, començant pels nuclis consolidats, “i a mesura que es demostra necessitat real de construcció, anar permetent que els sòls urbanitzables de l’anella del voltant es vagin obrint”. Per això, segons Palau, caldria una revisió de la Llei General d’Ordenació del Territori i l’Urbanisme (LOGTU) que és del 2000 i no respon al creixement massiu experimentat: “potser no convé a tots els propietaris per la pèrdua d’edificabilitat, però cal pensar que l’urbanisme no és de privats, és un bé comú i s’ha de veure, en el conjunt del territori, quines necessitats s’han d’aplicar a cada terreny”, va concloure, i va apuntar la importància que s’arribés a una diversificació de l’economia.

EL COL·LEGI OBRIRÀ UN EXPEDIENT INFORMATIU A QUATRE ARQUITECTES NO REGULARITZATS

Sònia Palau, degana del Col·legi d’Arquitectes, va exposar ahir en l’entrevista concedida al programa Parlem-ne, que des del Col·legi d’Arquitectes s’han detectat quatre casos d’arquitectes estrangers no regularitzats (no tenen l’autorització temporal per treballar com a arquitecte, no consta l’obra ni el despatx amb què col·laboren i no estan inscrits en el col·legi) i als quals, de moment, se’ls obrirà un expedient informatiu. Per contra, la degana també va explicar que ja hi ha 6 arquitectes que estan fent el tràmit de registrar-se: un ja està registrat i tres estan en vies de registrar-se. La degana també va reflexionar sobre un possible pacte d’estat amb la Unió Europea (UE). Va exposar que un despatx andorrà difícilment serà competitiu, “en els despatxos que estem construint aquí som 150, jo, per exemple he tingut una col·laboració amb un despatx de 3.000 persones. Què podem fer nosaltres a Barcelona, contra un despatx de 3.000?”. Palau va insistir que encara hi ha molt desconeixement de com quedarà el pacte: “Si en els darrers deu anys hem viscut una invasió de despatxos estrangers sense la UE, em pregunto com serà amb la UE”.