El 'sí' al referèndum a la UE només té el suport d'un terç dels votants

L’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea (UE) torna, en només sis mesos, a perdre suports entre la ciutadania amb dret a vot. Aquesta és la lectura que s’extreu del sondeig d’opinió del segon semestre del 2023 del grup de recerca sociològica d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I). Mentre que en el primer trimestre del 2023 un 52,5% del total dels ciutadans enquestats que eren població andorrana –i, per tant, aquella amb dret a vot en el referèndum que el Govern té previst executar a finals d’aquest any– eren favorables a la negociació tal com s’estava produint, en aquest segon semestre la xifra es desploma fins al 37,1%, fet que suposa una davallada del 29,4%.

Tanmateix, aquesta caiguda la recull el segment dels enquestats que vol continuar com fins ara, abans de l’acord, que puja un 36,6%, passant del 31,6% el primer semestre al 42,9%. El 20% dels enquestats prefereix no respondre i al voltant del 6% es localitzen aquells que volen ser membres i aquells que prefereixen menys relació amb la UE. Per tant, segons l’informe, el 43% dels andorrans votaria no avui dia a l’acord, i el 37%, sí.

“És una dada molt interessant i estic segur que la classe política la mirarà molt”, va exposar el coordinador del grup del grup de sociologia d’AR+I, Joan Micó. Per al sociòleg, “estem en un procés en què encara s’ha d’explicar l’acord”, i que “ha estat estable durant molts anys, tant en la població andorrana com en la general”.

L’Observatori va realitzar entre el 6 i el 21 de novembre del 2023 el treball de camp amb una població total d’estudi de 750 residents al Principat, tant andorrans com estrangers. Tot i que només han passat dos mesos fins ara, s’ha de contextualitzar que no va ser fins a principis desembre que tant Europa com el Govern van donar per tancat l’acord polític a l’espera del procés de redacció del text, que ha de culminar amb la firma aquesta primavera.

Malgrat que el gruix de la negociació ja s’havia dut a terme abans de l’elaboració de l’estudi, aspectes com el tancament del protocol sobre els serveis financers o l’annex relatiu a la seguretat social es van produir ja entrats al desembre. Per aquest motiu, Micó considera rellevant que l’enquesta “es vagi fent en el temps per veure’n l’evolució”.

Des del 2021, la tendència a secundar l’acord associatiu ha anat a la baixa. En aquell any, un 59,4% dels andorrans hi donava suport, una xifra que ha anat minvant progressivament fins a situar-se en el 37,1% actual. Dins d’aquests, es diferencien aquells que s’avenen amb l’acord tal com es negocia ara, que són el 30,8% –on la caiguda és de 12 punts respecte a fa sis mesos– i els que volen ser membres de ple dret de la Unió, que també han caigut un 4% en el mateix lapse de temps, del 10% al 6,3%. Per altra banda, entre els partidaris del no, els qui creuen que Andorra hauria de restar tal com està actualment, han experimentat un augment substancial de 6 punts en comparació amb el 2021, i del doble des del primer semestre del 2023. Els més estables són aquells que volen una menor relació amb la UE d’aquella que es té en l’actualitat, que han variat percentualment molt poc respecte al passat semestre, d’un 6,3% al 5,9%, que es manté en el segon tram del 2023.

LA MITJANA DE DESPESA MENSUAL EN HABITATGE ÉS DEL 37%

El preu de l’habitatge, juntament amb la manca d’oferta de lloguer, és la principal preocupació dels residents al país, que arriba fins al 80%. D’aquests, un 40% el considera l’afer que més els afecta en l’aspecte personal. Un 41% dels 750 enquestats afirma que destina entre un 30% i un 49% dels seus ingressos mensuals a l’habitatge, mentre que un 22% supera la meitat. La mitjana de la despesa mensual se situa en el 37%. A més, una quarta part dels enquestats respon que busca pis per trobar-ne un de més econòmic. “L’augment del preu de l’habitatge també està provocat per un tema del qual es parla menys, com el preu de les hipoteques, que en proporció augmenten més”, va comentar el coordinador del grup de sociologia de l’AR+I, Joan Micó. Micó va trobar rellevant dividir per tipologies, perquè la situació de l’habitatge “està afectant més aquell segment de la població que està al mercat laboral amb situacions menys benestants i que tenen un treball menys qualificat, com els que atenyen a l’hostaleria, construcció, comerç o fins i tot treballs administratius”. La següent inquietud, a molta distància del 80% de l’habitatge, són els salaris, amb un 22,2%, seguit del “car” nivell de vida, amb un 17,1%, i el trànsit, amb un 13,6%.