Els partidaris del 'sí' a l'acord confien a revertir la davallada de suports

La caiguda pronunciada dels suports al sí en el referèndum sobre l'acord d'associació amb la UE no va passar desapercebut en l'esfera política. Ja ho va advertir el coordinador del grup de sociologia d'AR+I, Joan Micó, que va augurar que “la classe política el mirarà molt”. No li va faltar raó, perquè les reaccions entre els dirigents no es van fer esperar. Entre els partidaris del sí, sobretot va ser el grup impulsor de l'acord i el seu màxim responsable, el cap de Govern, Xavier Espot, que va manifestar “preocupació” perquè “la davallada és un fet palès i així l'hem de reconèixer i ens ha d'interpel·lar”.

És una davallada de gairebé el 30%, que va fer passar del 52% dels suports en el primer trimestre del 2023 al 37% i que va anar a favor dels que no volen l'acord, que se situen en el 43%. “No és un marge enorme, hi ha sis punts de diferència, que són perfectament salvables”, va expressar Espot, que creu que s'han d'explicar els beneficis i els inconvenients de l'acord. Precisament, aquesta és una de les crítiques del president de Concòrdia, Cerni Escalé, que considera que el Govern té “l'obligació democràtica d'avisar no només dels avantatges, sinó també dels desavantatges”. Escalé també va afegir que, tot i desconèixer els motius de la caiguda, creu que l'executiu ha de fer públic l'acord un cop estigui acabat de redactar. Aquesta manca d'explicació de l'acord ha fet, segons el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, que s'hagin “incrementat les reticències que poden haver-hi”. Per això, va expressar que “falta una feina de trasllat del contingut de l'acord perquè la gent pugui votar de forma adequada a la realitat del país”. En la mateixa línia es va posicionar la presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, que va demanar “paciència” i va opinar que s'hi ha d'anar per parts i que, després de tancar l'acord, és el torn de comunicar-lo a la població. Tot i això, entén “que hi hagi desinformació, perquè no hi ha hagut campanya de comunicació”.

Andorra Endavant, per la seva banda, no es va mostrar “sorprès” pel descens del suport a l'acord, que el consideren com a “obvi”. La seva presidenta, Carine Montaner, obertament partidària del no, opina que l'acord suposa una “pèrdua de sobirania” i que s'ha de conservar allò que funciona. Des de Concòrdia apunten en una direcció similar i expressen que l'acord provocarà “canvis molt profunds” i que la posició del partit es fonamenta a “sospesar els defectes de l'acord”.

El cap de Govern, però, encara veu “esperança” per recuperar votants pel sí i capgirar la situació. Va sostenir els seus arguments en l'alt nombre de persones, que eren el 20% de l'informe, que o no van voler dir la seva resposta o estaven indecises. Espot confia que pot arribar a aquest segment de la població “amb una campanya de divulgació que encara no ha començat”. En aquest sentit, va afegir que “hi ha molta desinformació” i “mitges veritats” que provoquen “neguit” entre la població. També ho creu Salazar, que va manifestar que “sovint no s'està en contra de l'acord, sinó que el que regna és la manca d'informació”. Ella, com Espot, confia en un possible gir de guió en l'acceptació de l'acord amb la UE entre la ciutadania. Espot també va fer una crida, no només al Govern sinó al conjunt d'institucions, partits polítics i societat civil, a “redoblar els esforços” per un projecte “absolutament cabdal” per al futur d'Andorra.