Projecte de la Fiscalia per assistir els menors amb abús o maltractes

“La caseta dels nens”, així és com s’anomena el nou projecte que s’està elaborant des de la fiscalia en col·laboració amb Afers Socials, els agents sanitaris i la policia, per donar assistència als menors que hagin patit maltractaments o abusos sexuals. Segons va explicar Elisabeth Puente, fiscal adjunta a la sala de menors de la Batllia, “la finalitat és que tots els nens que han estat maltractats o agredits sexualment puguin tenir un lloc on, sentint-se segurs, puguin ser visitats per tots els professionals i no hagin d’estar anant a la policia, després a l’hospital, en acabat al psicòleg”.

Puente va fer aquestes declaracions en el marc de les Jornades de Salut Mental en l’adolescència, on també va exposar la necessitat que s’escolti la veus dels menors “en tots els procediments i decisions que s’hagin de prendre i que afectin la seva vida”, per la qual cosa segons l’experta és necessari realitzar un bon diagnòstic i tractament, així com fer una recerca de proves que constatin la situació per encetar els procediments adequats per ajudar-los. Respecte al nou escenari on es troben casos de menors que perpetuen assetjament sexual, la fiscal va explicar que la llei de responsabilitat penal de menors preveu moltes solucions: “En primer lloc, deixar-lo a l’àmbit familiar, si veiem que no és gaire greu, que és la primera vegada i que té una xarxa suficient per poder-lo reconduir. Si això no és possible, s’apliquen amonestacions o es fa un seguiment per part de l’àrea de justícia juvenil, fent plans a mesura per reorientar-lo. La mesura més greu és l’internament”. Puente va afegir que fa molts anys que no es tanca cap menor: “Això és un èxit, vol dir que el sistema funciona”.

L’HERÈNCIA DE LA PANDÈMIA

Laura Mas, directora del Departament d’Infància, Adolescència i Joventut d’Afers Socials, va abordar la qüestió de l’increment d’infants, adolescents i joves amb problemes de salut mental. “Abans de la pandèmia es començava a notar un increment, però sobretot ho hem notat després, i amb una novetat: les addiccions a les pantalles”, va assenyalar. En aquest sentit, el psiquiatre Francisco Ferre, va afegir que també l’adquisició de mòbils a una edat precoç augmenta l’addicció, i va alertar de l’accés precoç a la pornografia.

De totes les iniciatives encetades des d’Afers Socials, Mas va destacar el CREI, Centre Residencial d’Educació Intensiva, que es va obrir el 2022, compta amb 15 professionals i que el 2023 ha atès 17 joves, 8 d’ells en el servei diürn. De cara al 2024, Mas va anunciar que hi hauria un increment de places, sense revelar-ne el nombre. També va posar en relleu el PAS, protocol de notificació i actuació de les situacions de risc en infants i adolescents, en el qual s’ha activat la possibilitat de fer notificacions telemàtiques facilitant les denúncies. Segons Mas, el 2023 s’han rebut 86 notificacions per part de professionals i 26 per part de la ciutadania.

INSATISFACCIÓ PER PART DE LES ASSOCIACIONS DE SALUT MENTAL

Les jornades de Salut Mental en l’adolescència van donar veu a les associacions de la salut mental, que van reivindicar una manca de coordinació i de recursos a l’hora d’abordar la problemàtica dels malalts mentals. Així, Rosa Lluís, presidenta de l’Associació de Familiars per a la Salut Mental, va denunciar que fa més d’una dècada que treballen amb malalts mentals i només han pogut observar “una cronificació dels problemes”. Igualment, Sandra Cano, de l’Associació de Joves en Risc, va carregar contra el sistema exposant “que les famílies passen d’un servei a l’altre com en una partida de ping-pong”.