El 58% de la població considera que l'administració no l'escolta

El recent sondeig d’opinió del segon semestre del 2023 del grup de recerca sociològica d’Andorra Recerca Innovació (AR+I) mostra que un 82% dels enquestats, una població total de 750 residents al principat, està d’acord que un procés participatiu pot ajudar en el transcurs de decisions públiques. Tot i que gairebé set de cada deu creuen que la ciutadania mostra interès en els processos participatius, més de la meitat, un 58%, consideren que l’administració no té en compte les seves aportacions. Per això, la immensa majoria, un 81% dels enquestats consideren que les seves opinions haurien d’incidir molt o bastant en la presa de decisions de les administracions públiques.

De l’informe se’n desprèn que un de cada quatre enquestats opina que la ciutadania hauria de participar en tots els temes i àmbits que puguin incidir en la seva vida. D’entre els temes sobre els quals la població troba més rellevant que la seva veu tingui pes, en destaca, amb un 19%, el principal problema a ulls de la societat andorrana: l’habitatge. Cap altre tema supera el llindar del 10%, i seguidament apareixen els afers de l’esfera política (9%), l’acord d’associació (7%) o les polítiques socials, l’urbanisme i la salut, amb un 6% respectivament.

En l’anàlisi de la informació, l’Observatori va poder detectar una relació estadísticament significativa amb les constants demogràfiques de l’edat, la nacionalitat, el nivell d’estudis i l’ocupació. En primer lloc, i relatiu a l’edat, es dedueix una tendència en què s’afirma que, a mesura que la gent és més gran, hi ha menys convicció que un procés participatiu pugui ajudar en la presa de decisions públiques. Els joves, amb un 88,5%, són qui més donen suport aquest mecanisme de diàleg entre la ciutadania i les administracions públiques, mentre que la gent d’edat més avançada ho fa amb un 67%. En segona instància, quant a nacionalitat, es constata com les persones d’altres orígens són les que més suport donenamb un 90% a aquesta mena de processos, tot i que els portuguesos, que engloben l’11% de la població andorrana, són els que menys confiança hi mostren, amb el 76%. En tercer terme, i pel que fa al nivell d’estudis, es comprova que les persones amb formació professional són aquelles que més d’acord estan amb la proposta, juntament amb el segment de població amb estudis universitaris (el 85%), mentre que les persones sense estudis són qui menys hi estan d’acord, amb un 54%. Pel que fa a l’ocupació, els jubilats són qui menys defensen aquesta mena d’iniciatives, amb un 67%, mentre que els estudiants universitaris les secunden sense dubtar, amb un rotund 100%. Entre un 86% i un 88%, es troben els aturats o els treballadors de baixa, les persones que fan treball domèstic no remunerat i els professionals o tècnics.

Per tot això, una gran majoria, que se situa en el 71% de la població que ha donat el seu testimoni en l’enquesta, considera que actualment les administracions faciliten poc o gens la participació de la ciutadania en aquells aspectes més rellevants que els afecten. Una dada que contrasta amb l’arrelat desconeixement que té la immensa majoria sobre les iniciatives que el Govern impulsa. Un 81% reconeix no estar al dia de cap projecte de participació ciutadana, mentre que el 19%, que en coneix algun, en destaca, en un de cada quatre, el dels pressupostos participatius impulsats per l’executiu. Més enllà de la falta de coneixement de la ciutadania, l’observatori va voler destacar que aquest fet denota, també, una manca de comunicació per part de Govern. Per aquest motiu, i perpetuant la tendència anterior, no sorprèn que un 83% desconegui la plataforma de participació ciutadana visc.ad, i que només un 17% en tinguin constància.